Aquesta
setmana s’ha signat el conveni que designa Salou com a Capital de la Cultura
Catalana per a l’any 2025. Una nominació sens dubte merescuda. No només pel
sentiment nacionalista que impregna les nostres autoritats locals, sinó també
perquè la capital de la Costa Daurada és, de fet, un museu a l’aire lliure.
Només
cal veure la imatge de dalt. És art urbà en estat pur: una jardinera pintada
amb un vibrant color taronja que simbolitza, amb una cruesa gairebé dolorosa,
la lluita constant entre el progrés social i una natura que es marceix.
L’ús
del color taronja no és casual; és un homenatge a la vitalitat mediterrània i,
alhora, un recordatori dels constants retocs que pateixen els espais públics. A
tall d’exemple, només cal observar la remodelada plaça de Sant Jordi, ara amb
una nova rampa plena de bonys.
A
més, les plantes seques de la jardinera, amb la seva fragilitat a l’abast de
tothom, és un crit d’auxili envers un reg que mai arriba, víctima d’una sequera
persistent. Finalment, la pintura que cobreix les fulles remarca una paradoxa:
la bellesa cromàtica com a camuflatge de l’abandó.
Sí, benvinguts a la cultura catalana made in Salou.
