Al
cor del carrer, estès i oblidat,
un matalàs trist, solitari, abocat.
Testimoni
mut d’una vila buida,
on els somnis es venien, i ara ningú els cuida.
No
hi ha llars, només turistes en pas lleuger,
el veïnat exiliat, sense lloc per
ser.
La vorera plena d’històries enterrades,
i els racons de Salou, de fulles
i deixalles marcades.
Oh matalàs,
símbol de l’absència,
de la llar que fuig, de l’humà en carència!
Que les
estrelles caiguin i il·luminin el camí,
perquè Salou, amb un altre alcalde,
retrobi
el seu destí.
