Si
d’alguna cosa serveix haver estudiat en la dansa i treballat en l’escena és el
desenvolupament de l’assaig. No solament de bona voluntat se solucionen les
coses.
Hi
ha un ritme, una dinàmica interna que a vegades escapa a les persones, com
posant les peces del puzle en el lloc, sense que a penes puguem interferir en
elles.
En
els assajos de pura vida, és a dir, afrontant situacions i realitats, he après
aviat dels errors, de les correccions i de seguir l’instint sobre què no
funcionarà... o sí.
Apel·lar
a l’esperança no és suficient. Cal voler canviar perquè succeeixi el que creiem
que és un miracle i que no és una altra cosa que constància i determinació. La
supervivència. La diferència. La veritable voluntat de ser, voler i fer. No es
tracta d’aconseguir la perfecció, sinó de gaudir de l’extraordinari. Allò que
et fa emocionar, estimar, lluitar i et porta allà on vols anar i on ningú més
veu res. És una mica allò de predicar en el desert. No esperis que t’entenguin,
l’elecció és teva, és el teu miracle. Fes que mirin pels teus ulls i sentin pel
teu cor i, si no pot ser…, el teu lloc és un altre i en algun moment trobaràs
aquells còmplices que se sumaran a les causes intangibles, profundes il·lusions
i sòlides conviccions que, com altres persones, han fet de les aventures i
somnis una gran capsa de regals per a tots.
Enguany,
el meu assaig totalment imprevisible i el reconeixement dels meus errors, així
com la cerca de solucions, ha estat emocionalment dolorós, però he après i això
em salvarà en el futur. Ens salvarà de moments innecessaris perquè no crec que
hem vingut a aprendre pel camí del sofriment de cap manera. No a la filosofia
de patir per merèixer viure i creure que això que ens ha passat era obligatori.
No. No. No.
Si
sents íntimament que no és bo per a tu i que no va bé, encara que no puguis
articular la lògica ni demostrar-ho, segueix el teu instint. Si creus que no
funcionarà, no ets negativa, ets intuïtiva i la teva veu interior t’avisa que o
acabes l’assaig, o debutes o renúncies.
Sense
incerteses i sense contradiccions es viu millor. Punt. Es viu.
Encara
que no hi ha més Nadal per a mi d’ençà que va morir la mare, us desitjo bones
festes. Sense ensurts ni urgències ni absències. A vegades la millor festa és
el silenci i la serenitat enfrontant un dia més amb els ulls i l’ànima gaudint
del cel cap a Ponent.
Us
desitjo propòsits realistes per tornar a l’assaig general de la millor obra de
la vostra vida, amb tot venut i el públic dempeus, pel pròxim 2025. Txin-txin!
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
