Salou,
estimada meva, abans perla del mar,
ara et veig embolcallada en un mantell de
pesar.
Els teus carrers, abans nets, ara són abocadors,
un trist espectacle,
certament dolorós.
On
abans regnava la pau i l’harmonia,
ara només hi ha caos i una gran agonia.
Els
visitants fugen, amb pena i dolor,
en veure la teva brutícia, que genera pudor.
Els
contenidors, desbordats d’immundícia,
un trist reflex de la nostra consciència.
I les papereres, absents, sense rastre,
convertint els teus carrers en un
desastre.
Oh,
Salou, la meva ciutat, per què aquest dolor!
On ha quedat el teu encant, el teu
antic esplendor?
Lleva el cap amunt, i lluita amb valor,
per recuperar la teva
bellesa i el teu honor.
Que
l’Ajuntament es desperti, la gent s’uneixi
i netegi els nostres carrers,
deixant enrere la ruïna.
Que les autoritats escoltin aquest clamor,
i posin fi
d’una vegada a aquesta trista situació.
