Mireu
la foto de dalt: és el còctel perfecte. Ho té tot. No hi falta cap dels
ingredients que caracteritzen el nostre entorn urbà: un arbre caigut sobre
el carril bici, la vorera destrossada i un fanal el globus del qual també està fet
pols, amb vidres escampats pel terra. Més no es pot demanar: és Salou en estat pur, el Salou genuí, el de debò.
Penso
ara en L’arbre de la vida. És una pel·lícula que ens convida a reflexionar
sobre les grans preguntes existencials: qui som?, d’on venim?, cap on anem?
Queda clar que a Salou no hi ha vida, sinó agonia. I que amb el govern que tenim sé també cap a on irremeiablement ens porten: a la merda!
