Sant Gaietà (no confondre amb el de Thiene, ben lluny del d’aquí) va néixer un 28 de juny, segons la llegenda, a la zona de Carles Buïgas, exactament entre dos afters i un bar amb mojitos fluorescents. Criat entre plomes, música eurodance i batucades improvisades, de ben petit ja mostrava signes de santedat festiva: amb només cinc anys va aconseguir unir dues colles rivals de carnaval fent-los ballar en sincronia una conga infinita per tota la línia de costa.
Vocació de festa integradora
Quan era jove, sant Gaietà va tenir una epifania mentre observava una rua amb disbauxa mal organitzada: va entendre que la seva missió era elevar la festa al rang superior. Així, es va convertir en predicador del goig col·lectiu, patró de les carrosses acolorides i protector oficial de tota purpurina escampada sense mesura.
A diferència dels sants tradicionals, sant Gaietà no va fer vots de pobresa, sinó de llibertat, color i ritme. Se’l reconeix fàcilment per la seva túnica de llampants ratlles arc iris, els seus pantalons amb lluentons i una aurèola en forma de disc de vinil que gira amb música incorporada.
Canonització
Encara que el Vaticà no n’ha volgut saber res (“massa ploma i massa festa”, segons fonts poc contrastades), a Salou va ser canonitzat popularment en assemblea oberta a les dues de la matinada, després d’una sessió remember dels 90. Des d’aleshores, el seu dia gran és el 28 de juny, quan se celebra el Cos Blanc Gai, coincidint amb el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+.
Durant aquesta jornada, colles, carrosses i fidels de tota mena surten a venerar-lo entre confeti i techno, mentre es reparteixen estampetes amb el seu rostre somrient i es balla el “Credo del perreo inclusiu”.
Pregària a Sant Gaietà
Sant
Gaietà de les lluentors,
protegeix-nos dels mals rotllos
i les
modes avorrides.
Omple’ns de brillantina i confeti de
colors.
Dona’ns la força per ser qui som,
i que mai
falti el ritme ni la llibertat.
Amén, amén i a ballar
endimoniadament!
