Catalunya ha duplicat el nombre de turistes que visiten el país des de principis de segle, amb la ciutat de Barcelona al capdavant, ja que en concentra gairebé la meitat. Això vol dir que s’ha passat de 13,37 milions de visitants el 2001 a 27,6 milions el 2024. Aquest increment va molt lligat a l’auge del turisme estranger. Així, s’assenyala que dels 21,5 milions de viatgers que l’any passat es van allotjar en hotels catalans 14 eren estrangers, és a dir, gairebé el 65%. Fa un quart de segle, els estrangers no arribaven als sis milions i tenien menys pes sobre el total, un 55%.
Barcelona encapçala l’explosió del turisme amb 12,7 milions de visitants el 2024, el 46% del total del país. El creixement ha estat “molt més ràpid” que el d’altres ciutats europees immerses en l’auge del turisme urbà, cosa que explica “part de les tensions que ha generat el turisme”, segons l’opinió del comissionat de Turisme de Barcelona, José Antonio Donaire, que diu que s’ha tocat sostre i també que existeix un consens sobre “no créixer més”.
140% a Tarragona
Més enllà de la capital, el turisme ha augmentat a totes les demarcacions. L’ocupació hotelera ha crescut del 1999 al 2024 un 150% a la demarcació de Barcelona (de gairebé 5,3 a quasi 13,2 milions), un 140% a Tarragona (d’1,3 a 3,17 milions), un 66% a Girona (de gairebé 2,6 a quasi 4,3 milions) i un 37% a Lleida (de gairebé 700.000 a prop de 960.000).
Pel que fa a les principals zones turístiques, la Costa Brava va allotjar l’any passat 4 milions de visitants, un milió i mig més que fa 25 anys, i a la Costa Daurada s’ha passat d’1,3 a 2,9 milions, un 120% més. (Font: ACN).
Saturació
Malgrat l’evident saturació, l’alcalde de Salou, Pere Granados, busca que nous mercats s’incorporin als ja existents. Davant d’això, la pregunta clau és fins on podem créixer sense col·lapsar el territori, tenint en compte que la massificació turística ja no és una hipòtesi, sinó un fet: carreteres saturades, nuclis urbans impracticables, platges amb densitats que freguen l’absurd, serveis municipals desbordats i una sensació generalitzada —entre veïns i treballadors— que el territori funciona al límit. Quan això es repeteix any rere any, ja no parlem d’episodis puntuals, sinó d’un model esgotat.
A la imatge de dalt, un turista espera els famosos trens xàrter de Salou.
