La vida és un anar i venir constant, com les onades infinites del mar. Avui acaronen l’arena i demà s’enduen els records que no volies oblidar. El mar no camina ni corre, simplement es desplaça sense parar. No saps si et visita o si fuig de tu. Potser només juga a ser lliure, a dir-te que hi és, però que mai no és del tot teu.
Vet aquí, en aquesta sabatilla abandonada, un símbol de la indiferència. De l’absurditat quotidiana. Avui apareix i, amb una mica de sort, a veure si demà el servei de neteja municipal la recull i deixa la platja com hauria d’estar.
