L’Ajuntament de Salou ha penjat un vídeo a les xarxes socials on l’alcalde, Pere Granados, felicita la Festa Major d’Hivern als veïns del municipi i els convida a sentir-se orgullosos de ser de Salou.
En l’enregistrament (que podeu veure aquí), l’alcalde adreça un missatge institucional en què afirma: “La nostra Festa Major és molt més que uns dies de celebració. És retrobament, convivència i orgull d’un poble, orgull de Salou. És el moment de sortir al carrer per compartir somriures i amistat, i mostrar al món la nostra essència, la d’un poble amb identitat, la d’una ciutat oberta, acollidora i diversa”. També anima la ciutadania a “viure la festa intensament” i a reforçar “el sentiment de pertinença que ens uneix com a salouencs”.
Adhesió emocional
Tot i que l’alcalde intenta donar naturalitat al missatge, el discurs és llegit i respon al patró habitual de les al·locucions institucionals: un relat emotiu, genèric i mancat de contingut concret. Es tracta d’una intervenció centrada gairebé exclusivament en la retòrica, orientada a provocar adhesió emocional.
El text recorre de manera reiterada a conceptes àmpliament utilitzats en aquesta mena de missatges, com ara “orgull”, “identitat”, “convivència”, “diversitat”, “acollida” o “sentiment de pertinença”. Uns termes que, per la seva vaguetat, podrien aplicar-se indistintament a qualsevol municipi, sense necessitat de modificar-ne ni una sola línia.
A Salou tot és perfecte
A més, amb aquesta intervenció, l’alcalde construeix una imatge idealitzada del municipi com un espai harmònic, unit i cohesionat, evitant deliberadament qualsevol referència als problemes reals, tensions o desigualtats que formen part de la vida quotidiana de molts veïns.
En conclusió, més que una reflexió sincera sobre el significat de la Festa Major, el vídeo funciona com un exercici de comunicació política basat en la imatge i l’autopromoció. Un missatge proper al format d’un anunci televisiu, on tot apareix ordenat, amable i perfecte, però allunyat de les preocupacions reals de la ciutadania.
