Dolores Bigorra Canaldas va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel Joan Sardiña el passat 6 de març al Casal de les Dones. La imatge data d’entre les dècades de 1920 i 1930, i permet recuperar la figura d’una dona vinculada a un ofici avui desaparegut però clau en la seguretat ferroviària.
Bigorra va exercir com a guardabarreres en un pas a nivell, una feina que durant dècades va recaure majoritàriament en dones, fins a l’últim quart del segle XX. Era àvia de Magda Ribas i besàvia del Mario, la Cati i la Carol Ródenas, i es va casar amb Àngel Salceda Vallverdú, dedicat a la pagesia.
Regular el trànsit ferroviari
La seva tasca consistia principalment a regular el trànsit per evitar accidents, així com vetllar per l’estat de la via. Això implicava comprovar que no hi hagués obstacles (com pedres o altres objectes) que poguessin provocar descarrilaments. A més, aquestes dones també cuidaven l’entorn immediat del pas a nivell, sovint mantenint plantes i flors al voltant de la caseta.
En el cas concret del pas a nivell del carrer Barcelona, una de les feines habituals era netejar el pas de roda de la barrera, ja que la presència de pedres podia dificultar-ne el tancament. El sistema era manual i funcionava mitjançant una maneta o corriola.
Jornades de 12 i 14 hores
Altres passos a nivell, però, eren més rudimentaris i es limitaven a una cadena amb un disc metàl·lic rodó de color vermell com a senyalització. Les jornades laborals podien arribar a les dotze o catorze hores diàries, segons va explicar Joan Sardiña durant la conferència.
El testimoni de Dolores Bigorra Canaldas exemplifica el paper sovint invisibilitzat de moltes dones que, amb dedicació i responsabilitat, van contribuir al funcionament i la seguretat de les infraestructures del municipi.
