Quan en el mes de novembre passat el desaparegut L’Esclafit va entrevistar Esteve Ferran i li van preguntar en què es diferenciava de Granados, l’exalcalde s’hi va despatxar a gust: “En tot, però en dues coses especialment: en la seva egolatria, que el portaria a vendre a qui fos necessari a canvi del poder polític o de la possibilitat d’arribar a ser algun personatge públic (recordem la seva passió per la foto), i en què pretén utilitzar l’alcaldia de Salou com a trampolí polític cap a càrrecs de més responsabilitat provincial, important-li poc o gens el poble de Salou (cosa que van veure de seguida els seus interlocutors de CDC)”. En canvi, mig any després un Ferran apagat i vençut anunciava públicament que es retirava de la política. Per què l’indomable exalcalde es va acabar agenollant davant el seu principal enemic? Per comprendre-ho, cal fer una mica de marxa enrere i situar-se en els dies previs a les municipals del passat 22 de maig. El panorama és el següent: Ferran manté el seu discurs anti-Granados i se sent eufòric. Es creu decisiu i està convençut que ell tindrà la clau de la governabilitat en el nou ajuntament. Pensa que per fi ha arribat el moment de passar comptes amb Granados i de posar-lo on hauria de ser: fora de l’alcaldia. Però per a desgrat seu, els resultats electorals no l’acompanyen. Al contrari, suposen un daltabaix per a les seves aspiracions, ja que només aconsegueix 593 vots (el 8,04%) i amb dos regidors poca cosa podrà fer. Per contra, Granados, a qui no dubta a qualificar de traïdor per haver-li pres el partit, ha guanyat les eleccions i, gràcies al PP, tornarà a ser alcalde. És en aquest estat d’ànim d’abatiment que un dia rep la trucada telefònica d’un peix gros de Convergència de Salou. Li diu: Ferran, hem de parlar. I li proposa que convenci als seus afiliats perquè donin suport a la entrada de Ramon Pascual a l’equip de govern. I que Ferran mateix, al·legant problemes de salut, dissolgui el seu partit, Units Tots per Salou (UTpS). Per a Ferran no hi pot haver humiliació més gran, però la contrapartida el sedueix: si accedeix a prostrar-se davant Granados, l’ajuntament no se sumarà a l’acusació de la fiscalia per presumptes irregularitats urbanístiques de què és objecte i que ha de resoldre l’Audiència de Tarragona. Ferran ho medita i, a contracor, acaba acceptant. Confia que, en no personar-se l’ajuntament de Salou en la causa, l’acusació del fiscal quedi afeblida i, per tant, hi hagi moltes més probabilitats que l’absolguin. A ell i al seu fill, que també hi està encausat. I així es fa: Ferran desfà UTpS immediatament després de les eleccions, dóna el vist-i-plau perquè Ramon Pascual entri en l’equip de govern i l’ajuntament, a principis d’aquest mes, decideix retirar-se del procediment judicial obert contra els Ferran. Ara només restarà que, si l’exalcalde se’n surt (la fiscalia li demana quatre anys de presó), Granados li reti honors com a Fill Predilecte i Salouenc Il·lustre, títol que Ferran va dir que no recolliria de mans de Granados però que ara, en les actuals circumstàncies, acceptaria de bon grat. Després, això sí, d’haver passat per l’adreçador.
