L’alcalde
de Salou, Pere Granados, ha tornat a fer-ne una de les seves: la matinada de
dilluns passat es va reunir a Madrid sense dir res a ningú amb l’alcalde Vila-seca, Josep Poblet, i
el delegat de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin. L’objectiu: negociar un nou
consorci de Port Aventura. Si es concreten aquestes converses, i tot sembla
indicar que així serà, el nou consorci tindrà una vigència de cinc anys i
suposarà el repartiment del 57% dels impostos de Port Aventura per a Salou i el
43% restant per a Vila-seca, enfront del 50% que han compartit els dos municipis durant els darrers
20 anys, temps de vigència del consorci. L’existència d’aquest preacord la va anunciar ahir a la tarda Granados mateix, just el dia en què el Parlament aprovava, gràcies a l’abstenció del PP, la pròrroga d’un consorci que ja no existeix. I just el dia, també, que
Poblet declarava en una entrevista al Diari de Tarragona que és partidari d’arribar a un acord amb Salou. El que no s’acaba
d’entendre, però, és per què Granados ha deixat una altra vegada l’oposició de
costat; per què es va trobar amb els seus antics amics convergent (ara tornen a ser-ho?) sense dir-los res. No els va dir res abans de la reunió ni tampoc un cop aquesta acabada, quan, a manca de serrells, tot sembla ja dat i beneït. Només en va fer una
vaga referència, però sense entrar-ne en detalls, al PSC; res va
dir als altres grups de l’oposició. L’actuació de Granados en tot aquest afer
ha estat com el d’un piròman: en veure’s menyspreat per CiU (desconeixia que el
seu partit pretenia prorrogar el consorci) va muntar en còlera i va començar a fer declaracions tan incendiàries que fins i tot va molestar CiU, formació amb la qual es va presentar a les municipals. Pel que fa al seu sospitós silenci amb l’oposició, cal no
oblidar que va ser Granados qui, en sentir-se traït, els va demanar unitat. Per fumar la pipa de la pau
Granados, Poblet i Nin no han volgut testimonis. Per això s’han trobat d’amagat ben lluny d’aquí. Granados tornarà a ser un bon minyó. Ja no és el piròman
que tot ho socarrimava, sinó un bomber de la causa. A veure si així Convergència torna a confiar en ell. Cosa que, ara per ara, no sembla prou clara.
