A l’ajuntament
de Vila-seca no hi ha oposició. Els plens es fan gairebé sense intervencions,
es despatxen en pocs minuts i tot seguit els regidors passen per caixa (és un
dir) a cobrar els 380 euros que els pertoca per haver-hi assistit. A Salou
seguim el mateix camí. El PSC, el principal parit de l’oposició, porta dos
mesos d’estrany i sospitós silenci. Roman a l’expectativa des que va esclatar
la guerra contra Convergència pel consorci de Port Aventura. Des de llavors no foten ni brot. Toni Brull i els seus s’han oblidat de fer propostes i tampoc critiquen
l’acció del govern. A què respon aquest passotisme, aquesta deixadesa d’obligacions?
Que potser hi ha entesa amb Pere Granados perquè l’alcalde pugui
desempallegar-se del PP? S’hauran fet amics? Sigui el que sigui, amagar el cap
sota l’ala és un frau a l’electorat. Per què s’inhibeix el PSC? Per què defuig la
seva responsabilitat política? A què juga el PSC?
