El Diari de Tarragona va dedicar l’entrevista
de la contra del dimecres passat a la salouenca María José Lapieza (Saragossa,
1964), diplomada en Gestió d’Empreses. Lapieza va acabar 25a a la Copa Mundial d’Espanya
d’scrabble que es va disputar del 30 d’octubre al 4 de novembre a Santa Susanna
(Maresme). El que malauradament no explica el Diari de Tarragona, tot i saber-ho, és que aquesta salouenca
competeix amb el Club Scrabble d’Altafulla perquè l’ajuntament de Salou li va
barrar totes les portes, tal com s’explica aquí. En qualsevol cas, reprodueixo tot
seguit l’entrevista amb el periodista Javier Díaz Plaza (foto: Alba Mariné):
—Quina és la paraula que més punts li ha donat?
—Vaig formar d’una vegada dos triples i un scrabble amb la combinació zapallos amb aforraría: 240 punts.
—I a quin recurs recorre quan la situació es complica?
—L’ideal fóra netejar el faristol de manera que mantinguem les lletres més versàtils de combinar, DONAIRE. La fricció comença quan s’obren o tanquen les possibilitats d’expandir paraules: llavors és un èxit o un rotund fracàs...
—Els jugadors d’scrabble s’envien missatgets a través de les paraules que formen?
—Nooo, estem per fer molts puntets, no per novel·les roses.
—Usen paraules malsonants?
—Fem servir absolutament totes les paraules que apareixen en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola. I li faig un gest de complicitat amb gràcia: diguem que la Z, Ñ i J donen moooolt de joc.
—Per ser la 25 del Mundialet (Copa d’Espanya) d’scrabble haurà hagut d’estudiar el diccionari més d’una vegada.
—És el meu llibre de capçalera. Per tot jugador que competeix tenir un vocabulari extens ajuda tant com a un esportista mantenir una bona preparació física.
—Hi van participar jugadors de tot el món. Com aconsegueixen entendre’s sobre el tauler?
—La competició, organitzada per la Federació Internacional d’Scrabble en Espanyol, es va desenvolupar en castellà. Gairebé tots els idiomes tenen les seves pròpies competicions. Això no vol dir que representants de Polònia, Suïssa, França, Israel, Suècia o EUA competeixin en campionats internacionals en castellà, encara que la majoria dels seus components no la tinguin com a llengua pròpia.
—No hauria estat més fàcil jugar des de casa a través del telèfon mòbil? El joc Apalabrados s’ha posat molt de moda...
—Això no és scrabble. Una competició d’scrabble sempre és entre dues persones cara a cara, assegudes amb un tauler sobre la taula i un rellotget que corre i corre.
—L’scrabble és un joc de nens o de grans?
—Recomanadíssim per a tots. S’hi adquireix vocabulari i flexibilitat mental, alhora que en edats primeres estimula l’estudi i en edats grans ajuda en aspectes cognitius i per combatre malalties com l’alzheimer.
—Requereix agilitat mental o moltes hores de lectura per aprendre paraules?
—Segons l’objectiu personal, sempre és molt convenient l’amè aprenentatge de lèxic. No només lectura, els argots en oficis són molt importants també.
—Vostè és de Salou però forma part del Club Scrabble Altafulla.
—El 2010, l’ajuntament d’Altafulla va contactar amb l’Associació de Jugadors Scrabble —amb seu a Barcelona—perquè fessin una demostració, per tal de crear un club. El president va contactar amb mi per impartir junts aquest taller, que va ser un èxit. Des de llavors entrenem al Centre d’Entitats i som cinc persones en competició oficial. Ja hem fet el nostre primer torneig, el Costa Romana
—L’associació de veïns Cap Salou treballa per crear un club.
—A partir de gener, recuperarem un centre cívic molt poc aprofitat i s’han de proporcionar classes i activitats culturals gratuïtes o amb preus anticrisi, molt variades, per part de voluntaris i professionals que cediran en cap de setmana una mica del seu temps lliure. I hi aportaré el taller d’scrabble per tot aquell interessat que demostri compromís en el seu aprenentatge.
