En l’agitat ple dels desfibril·ladors, el portaveu del
PP, Mario García, va explicar que no va comprar els polèmics aparells per dos
motius. El primer, perquè no va tenir temps, ja que l’alcalde, Pere Granados,
en incomplir el pacte de govern, en va avortar l’operació. El segon, per evitar
que Granados l’acusés d’envair competències d’altres regidories. “L’àrea de
Contractació [de la qual Mario García era responsable] el que ha de fer és el
tràmit de contractació amb una proposta de la regidoria corresponent. I aquesta
proposta mai va estar sobre la taula. I com menteixen, no poden acreditar-la
documentalment”, va retreure García (el que es va quedar sense alcaldia). Es va
originar llavors un agre debat amb intervencions de Jesús Barragán i Felip
Ortiz (CiU), Reyes Pino (adscrita a Granados) i Pablo Otal (RDS), qui va
lamentar el trist espectacle que estaven donant els dos exsocis de govern
davant l’opinió pública. Al final Granados va tancar la disputa (per alguna
cosa l’alcalde sempre té l’última paraula) amb la següent declaració: “És clar
que aquí s’està treballant per poder instal·lar aquests desfibril·ladors, i el
grup popular són els que ha tingut la responsabilitat de fer-ho durant un any i
mig i no ho han fet”. Punt final. Una prova més del mal rotllo que hi havia entre els dos
socis de govern. Un deteriorament progressiu que Granados va alimentar tant com
va poder per justificar així la ruptura del pacte de govern i seguir sent
alcalde. A dalt, Mario García i Pere Granados. Aquest últim després de passar
pel desfibril·lador.
