Sembla que
Espanya s’ha recuperat econòmicament de la pandèmia. Però si parem atenció als
diferents sectors, es pot observar que el de l’hostaleria té manca de personal.
Per què falten 50.000 cambrers a tot el país? Segons el darrer indicador de
Seguretat Social, un 2,8% dels treballadors de l'hostaleria que hi havia no ha
tornat als seus llocs de treball. Avui dia, 1.659.568 persones viuen de
l’hostaleria a tot el territori. Abans de la covid la xifra era d’1.710.000
aproximadament (49.787 més).
La raó és
que molts treballadors s’han cansat de la precarietat a què estaven acostumats
abans de la pandèmia. Han provat altres llocs de treball i hi han vist
estabilitat i sous més raonables. Perquè dos de cada tres contractes que se
signen a hostaleria són contractes eventuals i de sous baixos. Resultat: menys
personal per a una temporada d’estiu en un sector clau per a l’economia.
Així les
coses, no hi ha gent, no arriben currículums, el sector ha deixat de ser
atractiu i falten cambrers. A Almeria, per exemple, hi ha inscrits 7.000
cambrers a l’atur (el 10% dels aturats de la província). La paradoxa és que els
empresaris de bars, restaurants i hotels no els troben.
“No, això és
mentida. A ells no els falten cambrers, sinó esclaus”, diu Joaquín. “Són uns
explotadors, vaig haver de deixar l’hostaleria perquè ja no aguantava més”. Ara
treballa en una empresa de neteja i manteniment. Com ell, molts altres que
asseguren haver aconseguit un horari, continuïtat, salaris segons conveni,
altes pel temps treballat i contractes en regla. Igual pensa Frederick. Va
començar a treballar de cambrer amb 15 anys i durant set anys les seves
jornades eren de fins a 14 hores diàries: “Mentre pugui treballar en una altra
cosa no hi torno més”.
Altres
treballadors afirmen haver-se sentit enganyats. “He estat a l’hostaleria
gairebé vuit anys i et puc assegurar que pocs m’han fet un bon contracte. La
majoria menteixen en la primera entrevista”, explica Jeffrey, un jove que també
ha canviat d’ofici. “I és clar, si et queixes et contesten que tenen molts
currículums sense llegir i que tu no ets imprescindible”, afegeix. Una altra
cambrera, Jéssica, detalla que gairebé sempre l’han contractada a mitja
jornada, però “hi havia vegades que feia més de 50 hores a la setmana i això sense
comptar batejos, comunions o casaments”. Són molts els testimonis que
coincideixen que aquest sector “no respecta horaris ni convenis,
María, que
va treballar de cambrera, fregant plats i ajudant de cuina, relata que li era
impossible conciliar la vida laboral i familiar. “Eren hores i hores infinites
que es cobraven sempre igual (per torn), és igual que sortissis a l’una de la
matinada que a les dues o a les tres. Ni tan sols em van donar d’alta”, narra.
Per la seva banda, José Antonio, un altre treballador a l’hostaleria, ressalta
que “aquesta explotació als treballadors no només s’estén als cambrers, sinó a
tot el personal del sector”. Diu indignat que “el cost de la vida puja, però el
sou d’un professional de l’hostaleria fa molt que no es toca”.
“Vaig estar dos anys treballant en aquest lloc, sota el comandament d’una dictadora. Em va enganyar en l’entrevista de feina, em va dir que em contractaria mitja jornada, però només em va donar d’alta dues hores al dia. Vaig acceptar per necessitat, sempre és la necessitat. Després van arribar els crits, les males maneres i fins i tot dies que hi havia tan mal rotllo que no em dirigia la paraula. Calles perquè no surt una altra feina en horari de matí. El meu fill es va graduar i no hi vaig poder anar. Ni tan sols quan estava malalt. Un cop em van trucar de l’escola dient que el nen havia caigut i que l’havia de portar a urgències perquè li havien de donar punts. No hi vaig poder anar perquè m’amenaçaven de fotre’m al carrer”, confessa per la seva banda Maria. (Font: elDiario.es).
