Abans
de la pandèmia, vaig contactar amb el senyor Jesús Barragán mitjançant Facebook
per a preguntar-li a qui havia de dirigir-me amb la finalitat de fer donació
del material audiovisual d’Escola Carol Dansa Salou 1994-2002. El senyor
Barragán, que sap molt bé tot el que vàrem treballar i invertir per la dansa a
casa nostra, em va atendre amb eficàcia i celeritat, al cap de pocs dies tenia
comunicació per correu electrònic per a començar a gestionar aquesta donació.
Va
arribar la pandèmia. Va passar. I quan vaig voler reprendre la comunicació que
es va tallar sobtadament no vaig obtenir resposta. He intentat contactar amb
diverses persones, que em coneixen, i cap m’ha contestat.
Això
no és una queixa.
Estic
sol·licitant a alguna entitat cultural de Salou que vulgui rebre el meu llegat
personal i professional que es posi en contacte amb mi per a assegurar-me que
aquest material no es perdrà i quedarà a la disposició de la ciutadania.
D’igual manera que queda un llegat al districte de Sant Martí de Barcelona, on
vaig néixer, ballar i viure fins als trenta-un anys sent ja coreògrafa a TV3
amb el meu propi ballet Elite’s Showsent.
En
aquest cas és un regal a les 300 famílies que em van confiar als seus fills per
a aprendre dansa i valors de convivència i companyonia a la meva escola.
Un
llegat de 300 alumnes entre 3 i 18 anys que van alegrar la vida als seus veïns,
sense comptar amb la infraestructura i avantatges del TAS. Que van omplir
l’envelat a la festa major d’hivern. Van ser cheerleaders del Club de Bàsquet.
Van fer xous propis al Parc de Nadal, el concurs d’animació de carrer de Nadal,
Salou de Moda, la Biblioteca i les Nits Daurades.
Van
donar espectacle en la carrossa del Patronat de Turisme pel Cos Blanc. Van
representar a Salou en concentracions de FesDansa de Barcelona i van actuar en
moltes causes benèfiques per l’IMSERSO amb el Patronat, i la Lliga Contra el
Càncer, en concret en llocs emblemàtics de l’oci nocturn com Galas i Pachá.
Algunes ballarines salouenques, una d’elles regidora actualment, van ser les
sirenes —sense intervenir en l’explotació animal— de l’espectacle Splash Show,
el segon del món l’any 2003 a Aquopolis La Pineda.
Són
quatre arxivadors amb fotos i premsa, i un llapis de memòria amb prop de 90
vídeos que he digitalitzat.
Sembla
que hi caben en un prestatge a l’Arxiu de l’Ajuntament, però amb tanta
dificultat, fa l’efecte que algú no ho vol. La cultura de Salou és de tots i
aquest llegat ho és per mèrit propi, no depèn d’un tècnic o un regidor.
Això
ho pot comprendre qui no ha tingut sempre una càmera de vídeo o de fotos a
l’abast, qui s’ha perdut l’actuació d’un fill en un festival o qui ja no té un
familiar viu ni sap on trobar els seus records.
Això
ho pot comprendre qui dona el que té per la satisfacció dels altres i per la
gran força emocional d’una època en què cada gest de la nostra part es va
apreciar i aplaudir. Els fills de les meves alumnes (i alguns nens) que ara són
mares (i pares), també mereixen disposar d’aquesta memòria de la ciutat.
Moltes
gràcies.
Al
Facebook se’m troba de pressa o en carolinafigueras.jimdo.com en la pestanya contacte.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
ATENCIÓ: imatges amb propietat sense interès d'explotació comercial. Aquestes menors ja són adultes. Prohibit l'ús fora d'aquest bloc. Si no vol aparèixer faci-ho saber indicant la seva identitat i es pixelarà.
