L’altre
dia em vaig trobar a una persona que em va informar que Marià Ortiz, exgerent
del Patronat de Turisme a la meva arribada a Salou, va morir fa uns anys.
Les
meves col·laboracions amb el Patronat i, més endavant, amb altres regidories,
van començar amb la complicitat i la visió de futur de Marià, gairebé al final
del procés de segregació.
Vam
fer molts actes, tant shows professionals com col·laboracions divertides i
entranyables amb les meves alumnes, per a repartir alegria a l’hivern i a
l’estiu.
Sempre
vaig dir que sí, perquè calia fer coses artístiques on no hi havia res. Ell va
fer possible molts actes en un clima amistós i pròxim, per a bé de moltes
persones i en nom de Salou.
Quan
Marià va sofrir el dur cop d’haver de viure l’agonia de la malaltia i defunció
de la seva filla, també va ser sotmès a un menyspreu important pels qui van
recollir molt del que havia sembrat.
Sembla
que no va rebre el suport moral i la compressió que mereixia i això fa mal. Jo
ho vaig saber llavors, però vull recordar-ho ara. No se’m coneix per bonista,
però tinc un sentiment de justícia davant la solitud de qui pateix.
Sento
la seva perduda, i com vaig dir en l’escenari de les Nits Daurades de 1999: “Li
agraïm a Marià Ortiz estar aquí”. Especialment, quan cap dels seients reservats
per les autoritats es va ocupar en el Show Made in Salou, que va ser un èxit
d’assistència de públic.
Marià
sempre va ser un senyor educat i respectuós.
En pau descansi.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
