Amb motiu del Dia Mundial del Turisme, commemorat dissabte, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va afirmar que el municipi és “el més important turístic de costa i un dels més rellevants d’Espanya”. L’alcalde també va remarcar que, “més enllà de l’impacte econòmic, el turisme ens ha aportat durant anys valors que ens han convertit en una societat oberta, tolerant i cosmopolita”. (Font: Ajuntament de Salou).
El contrast amb la realitat, però, és evident. A l’estiu, Salou pateix una massificació asfixiant, amb carrers col·lapsats, platges saturades i serveis desbordats. Lluny de transmetre la imatge idíl·lica dibuixada per l’alcalde, la ciutat viu cada temporada alta com un autèntic infern turístic, on tot gira al voltant del soroll i la gresca, la qual cosa posa en qüestió el model de creixement il·limitat que el govern municipal continua defensant.
La paradoxa és clara: mentre des del consistori es parla de valors i ciutat cosmopolita, el dia a dia dels veïns queda marcat pels problemes de convivència, la pèrdua de qualitat de vida i la falta d’una estratègia real per compatibilitzar turisme i benestar ciutadà.
