El Diari de Tarragona publica avui el
testimoni d’un jove que es dedica a la venda ambulant per subsistir. La seva
declaració té a veure amb el conflicte entre manters i policia que aquesta
setmana ha esclatat a Calafell. Dimarts passat els agents van carregar contra
els senegalesos del top manta amb
tanta desmesura, que fins i tot els veïns es van posar al costat dels negres:
Els manters es mouen d’una localitat a una altra en funció de la pressió policial. Un jove senegalès va deixar de vendre a Salou arran de la recent topada que va haver entre Mossos d’Esquadra i venedors ambulants il·legals -es va saldar amb 19 detinguts-. Ara es «busca la vida» a Sant Vicenç de Calders. Li ha tocat córrer més d’una vegada per evitar ser detingut. De moment ha tingut sort. «Sempre me n’he lliurat, però he vist com la policia agafava alguns companys», afirma.
El top manta és la seva única sortida laboral. Des que va arribar a Espanya -va desembarcar en pastera a les Illes Canàries- «no he tingut cap oportunitat. Sense papers no hi ha feina», diu. Agafa el tren cada matí a Salou per desplaçar-se a Sant Vicenç de Calders. Prop de quaranta-cinc minuts de viatge que, habitualment, fa sense bitllet. Està pendent constantment del revisor per burlar la seva presència. No és l’únic.
El col·lectiu senegalès és un dels més nombrosos a la Costa Daurada. A mitjan juliol, una vuitantena de persones d’aquesta nacionalitat es van concentrar al carrer Barcelona de Salou per denunciar els enfrontaments entre policies i manters. La tensió viscuda va propiciar una trobada entre Mossos d’Esquadra, Policia Local i el cònsol del Senegal a Espanya.
D’això
últim, primera notícia que tinc. El que se sabia és precisament el contrari:
que ningú no va voler rebre Hassan Ndoye.
