Dimarts
passat, El Periódico va publicar la
carta d’una lectora de Sant Boi de Llobregat. Es titulava Turisme alcohòlic i la seva autora, Natalia García, ens recordava quelcom que sembla que haguem oblidat: que
la llei universal de l’atracció regeix les nostres vides. És a dir,
que rebem allò que projectem. O dit d’una manera més planera: que qui sembra vents,
cull tempestats. En resum: que si presumint de borratxos i d’incívics, no ha
de estranyar-nos que Lloret, Salou i qualsevol altra població de la costa s’ompli també de turistes borratxos i incívics, desitjosos de ser tan animals, o més, que nosaltres. Millor
que ho llegiu vosaltres mateixos:
La llei de l’atracció diu que atraiem els nostres semblants pel que reflectim. Per això no ens ha d’estranyar que a Espanya vinguin joves alemanys i anglesos a emborratxar-se; sobretot a Lloret, Salou i poblacions costaneres de tota la Península. Nosaltres som els primers que mostrem als altres els excessos: en botellons o revetlles, en què embrutem les platges sense miraments; i en festes religioses com Sant Fermí o el Rocío, en què l’alcohol, la gresca i el descontrol estan a l’ordre del dia. Sento vergonya quan veig la cara de sorpresa dels turistes al veure com molts vianants espanyols travessen en vermell carreteres transitades, o no recullen els excrements dels seus gossos, o fan xivarri a altes hores de la matinada sense respectar el descans dels veïns. No vull caure en els tòpics, però cada país és el que la seva societat demostra. Fem la impressió de ser un país de cigales: quan s’acosta l’hivern, supliquem ajuda. I així ens va.
Quina
descripció més encertada de Salou, oi?
