El
dels càrrecs de confiança acostuma a ser un assumpte pelut i font de
conflicte entre govern i oposició. No només a l’ajuntament de Salou sinó en
gairebé totes les administracions públiques. Bàsicament, pel
perfil massa polític i poc professional que té qui ha estat designat a dit per ocupar
un càrrec d’importància, sovint sense tenir ni remota idea del que ha de fer. Tret d’obeir als seus, és clar. El que ja no és tan habitual és que aquesta mena de personal es mengin entre ells. És a dir, que càrrecs
de confiança d’un mateix partit estiguin a matar. Això només passa a Salou.
Per ser més exactes, a la regidoria d’Acció Social. Allà hi ha dos càrrecs de
confiança. D’una banda, la coordinadora, Ana Raspall, que si bé el seu no és exactament un càrrec eventual (va entrar com a auxiliar administrativa), sí és cert que ha estat entronitzada
pel seu marit, el primer tinent d’alcalde i portaveu del PP, Mario Garcia (el de la piscina). L’altre càrrec de confiança és (o, millor dit, era) Rafael
López, també coordinador, tot i que d’inferior categoria, només caldria! Fa tres
mesos que va demanar un permís de treball i ja no hi ha tornat. Ni hi tornarà,
ja que ha trobat una altra feina. Un eufemisme, aquest, el de trobar
una altra feina, per dir que el partit l’ha recol·locat en un altre lloc. Fora de l’ajuntament, naturalment, ja
que Ana Raspall, que es porta malament amb tothom (fins i tot amb el tècnics de la regidoria), no ha parat fins que l’han despatxat. Perquè qui mana allà és
ella, i prou!, que per alguna cosa és la consort del vicealcalde. Prova que amb Ana Raspall estem
davant d’una lideressa és que el seu
despatx no es troba a l’edifici de l’antic ajuntament, on hi ha la regidoria d’Acció
Social (com fóra el més lògic) sinó a l’ajuntament. En concret, a la
primera planta, amb els capitostos i amb una auxiliar que li fa de secretària.
On, per cert, està prohibit estossegar.
