L’ajuntament de Salou va difondre dijous passat una confusa i contradictòria nota de premsa mitjançant
la qual dóna per liquidada la comissió tècnica creada per decidir com s’han de
repartir els impostos de Port Aventura, a la vegada que en proposa la formació d’una
altra, també presidida per Antoni Jordà, que es constituiria quan Vila-seca
aporti “noves propostes raonables i respectuoses amb els drets de Salou”. Certament,
la capacitat que té l’alcalde de Salou, Pere Granados, per embrollar-ho tot és inigualable.
Diu que espera noves propostes de Vila-seca però amaga que l’ajuntament veí ja n’ha
plantejat una desena. En canvi, Salou només n’ha presentat una, de la qual Granados
no es mou. Va ser l’octubre passat, poc després de constituir-se la comissió.
Aleshores es va exigir que el 86% dels impostos que paga Port Aventura anés a
parar a Salou, i el 14% restant, a Vila-seca. Si bé, com a mostra de
generositat, s’acceptava rebaixar aquests percentatges al 76%-24% durant un
màxim de 20 anys per compensar Vila-seca de les servituds, ja que totes les
carreteres d’accés al parc es troben al seu terme municipal. Al llarg d’aquests
dies Granados ha acusat l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, de mostrar-se
inflexible en les negociacions, fins al punt de pregonar que si el consorci s’ha
trencat ha estat perquè Poblet es manté en el 50%-50% actual. En realitat,
si hi ha hagut algú que ha mantingut una posició inamovible i intransigent ha estat Granados, rebutjant unilateralment totes les propostes fetes
per Vila-seca i que preveien diferents fórmules a tenir en compte a l’hora de repartir els impostos
(població, territori, servituds...), no només l’aprofitament urbanístic esgrimit
per Salou (i que també preveia Vila-seca) i que és l’única que beneficia clarament Salou. És més, l’habilitat per manipular i vendre fum de Granados,
llargament constatada des que va aconseguir l’alcaldia gràcies a una moció de
censura, ha arribat a l’extrem de convèncer els partits de l’oposició de fer
un front comú contra Vila-seca i la Generalitat. De demanar-los que confiïn cegament en ell i en la
seva paraula (ni tan sols els ha ensenyat les actes de les reunions de la
comissió per demostrar que diu la veritat), tot i que la credibilitat de Granados sovint deixa molt a desitjar. Amb
l’agreujant que amb l’excusa de defensar els drets de Salou el que Granados porta a terme és una guerra particular contra Convergència pel fet que no s’ha plegat a
les seves ambicions polítiques personals. Aquesta desmesurada fam de poder de Granados ja la va advertir l’exalcalde Esteve Ferran, a qui Granados, tan aviat com va
poder, no va dubtar en trair. Des d’aleshores, l’espectacle no té fi.
