A
mitjans d’aquest mes i sota el cridaner títol de A Salou, fes que bategi el comerç local, l’ajuntament va endegar l’enèsima
campanya per promoure el sector. No entraré ara en si aquestes campanyes serveixen
per a alguna cosa o no (el parer general dels comerciants és que no) o de si
caldria preocupar-se abans que Salou mostri una bona imatge en lloc de l’aspecte
deixat que ofereix i que no convida gens a comprar, sinó d’una altra
qüestió: on compren els nostres regidors? Els heu vist alguna vegada en una botiga o
al mercat municipal, tret, és clar, de quan s’acosten les municipals? On es compren
els rellotges, les joies, la roba, el menjar, on es tallen els cabells, a quina
xarcuteria van (bé, aquí l’alcalde té servei a domicili gratuït) o a quin forn
de pa els guarden la baguet? A mi em sembla molt bé que si els agrada un rellotge com els dels
russos que vagin a la joieria Pàmies de Reus. O que si volen roba Armani siguin clients de la sastreria que més els mola. Però que també comprin a Salou, no? Ja sabem que el comerç local deixa
molt a desitjar, però si l’exemple que transmeten al ciutadà és que s’ha de
comprar fora, doncs bona nit i tapa’t. Dalt, dues botigues tancades des de fa temps al carrer de Ponent
de Salou, abans d’arribar a l’Spar i molt a prop d’on hi ha altres dos locals
de lloguer. Un dels quals l’ocupava el Diari
de Tarragona, que va tancar tot i la morterada de calés que els paga l’amic Granados
en forma de publicitat.
