Aquests
dies està causant veritable sensació a Facebook una pel·lícula d’Esteve Tomàs
sobre els orígens de la festa major d’hivern de Salou. La pel·lícula, que podeu
veure dalt, ens mostra el Salou d’abans (un petit i tranquil poble de pescadors),
les seves festes (el 15 d’agost i el 8 de setembre) i ens explica com l’arribada
del turisme va comportar la desaparició de tradicions. La creació del Casal, l’11
de setembre de 1977 (Esteve Tomàs en va ser president), permetrà evitar
aquesta pèrdua d’identitat i plantar la llavor del que acabarà sent, el 1981,
la primera festa major d’hivern. Amb la desfilada de carrosses, la presència de
Paco el de la bandera, les majorets,
l’envelat, la guerra de paper (a manca de confetti es tallaven fulls de diari a
cops de destral)..., fins l’arribada del Cós Blanc. La pel·lícula d’Esteve
Tomàs és entranyable. I molt emotiva. D’una banda, perquè ens trasllada enrere
en el temps. Però sobretot per la persona que fa dos anys li va demanar que la produís:
la Mari Gómez, qui malauradament ens va deixar massa aviat. La Mari, que
formava part de la primera comissió de festes (i de totes les que van venir
després), li va preguntar un dia a l’Esteve que per què no feia una pel·lícula
que recordés l’entusiasme amb què Salou i la seva gent vivia aquells dies. Afegint-hi que
si feia la pel·lícula, ella la projectaria al seu forn de pa de la Via Roma. El
desig de la Mari es va complir. L’Esteve va fer la pel·lícula i ella la va exhibir
a la fleca. Ara, dos anys després i coincidint amb una nova edició de la festa
major d’hivern (avui tot just hi desfila el Cós Blanc), l’Esteve ens torna a
regalar seva obra. Es tracta d’un excel·lent treball de recuperació de la
memòria històrica de Salou. D’un Salou que llavors sí era un poble.
