McDonald’s incita al suïcidi

A l’alçada de l’hotel Casablanca, al passeig Miramar de Salou, hi ha un opi amb un anunci de McDonald’s (foto de dalt). Indica que, seguint tot recte, el prestigiós establiment de menjar escombraries es troba a 800 metres, al número 22 del passeig de Jaume I, davant del monument a l’il·ustre conqueridor. Una distància que es pot cobrir, diuen, en minut i mig si es va en cotxe o en deu minuts si es va caminant. Però això no és veritat. En primer lloc, perquè fins a arribar-hi s’han de creuar quatre semàfors (el primer, al costat de la farmàcia Besora; el segon, al carrer del Mar; el tercer, al carrer de Berlín, i el quart, al carrer de Madrid). I és molt difícil trobar-se’ls tots en verd. A més, el primer triga 98 segons a posar-se verd (és a dir, una mica més de minut i mig); el segon, 30 segons; el tercer, 24 segons, i el quart, 84 segons. O sigui, que amb mala sort, podem perdre gairebé tres minuts només amb els semàfors en vermell. D’acord, d’acord, a la vida cal ser positius i no veure-ho tot negre. Suposem, doncs, que agafem tots els semàfors en verd. Hi ha, però, un altre problema: l’existència de dos passos zebra. El primer al passeig Miramar, just abans d’arribar al bingo del Nàutic, a l’altura del carrer de Joan Miró, i el segon, a l’altura del restaurant Arena, al carrer de Joan Miarnau, abans carrer de Pere III el Gran, al passeig Jaume I. Què fem si algú hi està creuant? Toquem el clàxon perquè s’aparti? L’atropellem? Cal no oblidar que està en joc no arribar tard al McDonald’s. Bé, i si hi anem caminant? Doncs  tampoc són deu minuts els que es triga, sinó 14 a un pas normal. Sempre que hi anem pel centre del passeig, ja que si agafem la vorera de l’esquerra, ens trobarem una altra vegada els semàfors. 

L’assumpte es complica més si en lloc de trobar-nos al passeig Miramar som a la cruïlla dels carrers Barcelona i Via Roma. Allà, l’anunci, aquesta vegada en una cabina de Movistar, diu que per arribar al McDonald’s es triguen 2 minuts en cotxe i 12 caminant. És cert que tardarem més que si ens trobem a l’anterior indret, però això és perquè el prestigiós establiment de menjar escombraries aquí està més lluny: a un quilòmetre en lloc de 800 metres. Es complica perquè en el nou escenari, a més de semàfors i passos de vianants, tenim el pas a nivell del carrer de Barcelona. La qual cosa vol dir que quan anem al prestigiós establiment de menjar escombraries el més probable és que ens trobem amb les barreres abaixades, ja que sempre estan passant trens. Què fem llavors? Un eslàlom amb el cotxe? Les envestim? I si és el tren qui se’ns emporta? Realment val la pena jugar-se la vida per una merda d’hamburguesa? En resum, que la publicitat de McDonald’s no només és enganyosa, sinó perillosa per a la salut. Fins i tot en el supòsit d’arribar-hi a temps, tal com ha denunciat el xef Jamie Oliver (ho podeu llegir aquí). Apa, bon profit!