L’Associació Amics 30 d’Octubre va retre ahir a la nit homenatge a
l’advocat Lluís Badia per la seva contribució a la segregació. Badia era
secretari general del Centre Democràtic i Social (CDS) de Tarragona quan el
1988 ell i Adolfo Suárez, fundador d’Unió de Centre Democràtic i posteriorment
del CDS, van donar el seu suport a la causa salouenca. El reconeixement al
llavors polític del CDS (després ho seria de Convergència) va tenir lloc durant
el sopar que l’associació celebra cada 30 d’octubre. Em sembla molt bé que els segregacionistes complimentin a qui els sembli (tothom té dret a venerar a qui vulgui) però al pas
que van aviat acabaran com la Generalitat amb les creus de Sant Jordi: que la
hi donen al primer que passa, ja que el suport del CDS a la segregació de Salou
va ser fruit de l’oportunisme polític. Corria l’any 1988. S’acostaven les
eleccions al Parlament de Catalunya i la nit de 23 de març Suárez va venir a
Salou en precampanya electoral. És a dir, a buscar vots. Va sopar al Club
Nàutic acompanyat pels seus presidents comarcals i locals, entre els quals hi
havia Badia, i van aprofitar per defensar la segregació de Salou. Si a Suárez i
a Badia els haguessin dit que la segregació de Salou incloïa també l’annexió
del barri de la Plana de Vila-seca i el barri Fortuny de Reus, també l’haurien
defensat, perquè el que volien era tenir contenta a la parròquia.
El PP, igual
L’arribada de Suárez a Salou va tenir lloc tres dies després que Aliança
Popular hagués fet el mateix. Però amb el president del seu partit, Antonio Hernández Mancha, qui, lògicament,
també es va declarar devot de la causa segregacionista i va prometre tot el que els segregacionistes volien sentir. Què hi havien de dir, sinó?
Què hi estaven en contra? Qui els hauria votat, aleshores? Per cert, amb aquests fets que explico no descobreixo res de nou, ja que tot es relata en el llibre de
Manuel Albinyana Salou, la lluita i el
sacrifici d’un poble. Vull dir que els mateixos segregacionistes saben que
el CDS i Badia, tret de deixar anar bones paraules, no van fer res per Salou. Dalt, manifestació segregacionista de l’11 de setembre de 1984.
