L’ajuntament de Salou haurà d’indemnitzar amb 3.839.822 euros (més els interessos legals des de 2003 fins al 2010) l’empresa Amsamar, propietària del solar de l’antiga Duana, situat entre els carrers Barcelona, Llevant i Major. És la quantitat fixada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li dóna un termini de dos mesos perquè faci efectiu el pagament. El consistori presentarà un recurs de reposició.
La resolució, però, no satisfà les pretensions econòmiques de cap de les dues parts. Amsamar reclamava 14,6 milions d’euros, mentre que l’ajuntament només en contemplava un màxim de 2,2. Tots dos es basaven en peritatges propis.
El TSJC també eximeix la Generalitat de qualsevol responsabilitat i estableix que correspon al consistori assumir íntegrament aquesta quantia: «L’administració municipal ha de fer front al pagament de la suma indemnitzatòria, ja que les determinacions causants obeeixen a un exclusiu interès municipal, sense que d’elles es desprengui la concurrència d’interessos supralocals».
Es dóna la circumstància que l’ajuntament no va incloure cap partida per afrontar aquesta possible indemnització en els pressupostos per al 2016 perquè no existia una sentència en ferm quan els va elaborar. «Per pagar-la és probable que hagi de demanar un crèdit», apunta Marta Cortés, portaveu del grup municipal de Ciudadanos, que lamenta que «la mala gestió que arrosseguem en aquest tema des de 2003 —any en què va començar el litigi de la Duana— ens pot costar molts diners a tots els salouencs».
Mario García, portaveu del PP, també es mostra crític: «Aquesta notícia no ens agafa per sorpresa. Ja vam advertir a l’equip de govern en el ple de gener que s’estaven presentant uns pressupostos molt poc rigorosos, entre altres coses, perquè era previsible que el TSCJ fixés el quàntum indemnitzatori per aquest assumpte. No obstant això, no se’n va consignar ni un sol cèntim».
L’equip de govern va declinar ahir fer declaracions a Diari de Tarragona sobre aquest tema.
Canvi del POUM
El conflicte de la duana es va iniciar amb l’aprovació del POUM el 2003. L’ús del terreny va canviar en passar de residencial a hoteler. Amsamar va presentar llavors al·legacions i un recurs contenciós perquè no estava d’acord amb aquesta modificació. El 2010, el TSJC va emetre una sentència en la qual reconeixia el dret de l’empresa propietària a reclamar una indemnització per compensar el perjudici que li havia ocasionat el POUM, ja que el canvi d’aprofitaments i usos urbanístics del solar «suposava un greuge comparatiu en relació a l’entorn, d’ús residencial».
El 2013, l’ajuntament va aprovar una nova modificació per atorgar al solar el seu antic ús residencial, ja que Ansamar volia construir pisos, però la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona el va revocar.
Publicat avui al Diari
de Tarragona.
