L’Ajuntament
de Salou, conscient que la capital de la Costa Daurada ha d’oferir la seva
millor imatge i ser un model a seguir en el sector turístic, està estudiant la
possibilitat de contractar els serveis del prestigiós arquitecte Santiago
Calatrava perquè arregli els molt malmesos carrers de Salou. A Calatrava
l’avalen nombroses obres emblemàtiques. Per exemple, la Ciutat de les Arts de
València, el trencadís del qual no ha durat ni dos dies; el pont de Zubizuri de
Bilbao, que és el més semblant a una pista de patinatge i un lloc perfecte per
fotre’s de lloros (com les voreres de Salou); el gratacel Turning Torso de
Malmö (Suècia), els errors de fonamentació del qual van disparar el
pressupost; el palau de congressos d’Oviedo, on es va desprendre una peça de
500 metres quadrats des d’una alçada de 15 metres sense que, afortunadament, trenqués les
banyes de ningú; el pont de la Constitució de Venècia, que vibrava més que un
consolador; el pont de Vistabella de Múrcia, una altra pista de patinatge;
l’auditori de Tenerife, la principal atracció del qual eren les goteres i les
esquerdes en l’ala principal, i l’obelisc de Madrid, que està aturat per
l’elevat cost que suposa posar-lo en moviment. “Aquest és el nostre home. Gràcies
a ell, els forats dels carrers de Salou assoliran una altra dimensió, seran reconeguts internacionalment i
passaran a la història”, han declarat fonts de la regidoria d’Abandonament de
la Ciutat, la que millor funciona, i amb diferència, al consistori salouenc. A
dalt de tot, el carrer Nord amb el seu aspecte actual. A sota, tal com quedaria
amb un trencadís de Calatrava.
