L’oferiment
que Pere Granados va fer de si mateix a Cs per encapçalar la llista de la
formació taronja a les municipals del 26 de maig no és nou. Al contrari, és un
capítol més de les intrigues palatines que tant li agraden a l’alcalde de Salou
per descartar adversaris i enfortir el seu poder polític. Unes maquinacions que
van tenir el seu punt àlgid amb la moció de censura que el 2009 el va portar a
una alcaldia que, des d’aleshores, no ha deixat. Repassem una mica la història:
les municipals del 2007 les va guanyar Esteve Ferran amb FUPS (Ferran Units per
Salou). Però a diferència dels anteriors comicis en què hi havia arrasat
(aconseguint repetidament la majoria absoluta), el tripartit del PSC-CiU-RDS sumava
més que Ferran, i el relleu a l’alcaldia no va trigar. L’acord del tripartit era
que els dos primers anys del mandat serien per al PSC, i els dos darrers, per a
CiU. Ferran no es va voler sotmetre a la humiliació d’acotar el cap a la
banqueta de l’oposició i va renunciar a la seva acta de regidor. Granados es va
convertir en el seu relleu al grup municipal.
Granados s’ofereix a Felip Puig
Sabedor que CiU de Barcelona no
volia d’alcalde el seu cap de llista, Salvador Pellicé, tot i que aquest tenia
el suport de l’executiva local, Granados va començar a negociar amb Felip Puig,
secretari general adjunt de CDC, una hipotètica moció de censura. Una
confabulació que Granados va fer d’esquena a Ferran, sabedor que CDC volia
treure’s de sobre, com fos, Pellicé. L’acord va ser fàcil: un regidor de CDC
(Marc Montagut, perquè a Granados només li calia un vot) donaria suport a la
moció de censura de FUPS contra el PSC, i Pere Granados, amb l’ajuda també del
PP, esdevindria el nou alcalde de Salou. En realitat, la moció de censura no va
ser contra el PSC sinó contra CiU. Es va presentar dos mesos abans que Pellicé ocupés el lloc d’Antoni Banyeres (l’alcalde del PSC). Una
conjura que va partir CDC de Salou en dos: els que donaven suport a Pellicé (la
majoria) i els que defensaven el cop de Barcelona.
Ensarronada al PP
Des de llavors Granados és
alcalde del municipi. Ininterrompudament. Va estar a punt de no ser-ho el 2014,
quan en virtut del pacte amb el PP del 2011 aquests li donaven els seus vots a
canvi del darrer any d’alcaldia. Però Granados va tornar a fer de les seves per
desdir-se de la seva paraula i aconseguir que el PP, fart de tantes desqualificacions,
deixés l’equip de govern. Amb la qual cosa Granados ja no havia de cedir la
seva vara d’alcalde a Mario García. Per no parlar de quan Granados li va
prendre FUPS a Ferran. Fins al punt que no només li va canviar el nom al partit
(el va rebatejar com Formació Unitat per Salou), sinó que Ferran, en presentar-se a les
municipals del 2011, va haver de fer-ho sota unes altres sigles: UTPS (Units
Tots per Salou), en el que seria el seu final polític.
