Des que ha començat l’any, l’alcalde de Salou, Pere Granados, està prodigant les seves visites a Càritas, Eluzai i la Creu Roja. Vol mostrar-se com un governant solidari i sensible amb els problemes dels més pobres. Però és simple postureig, autobombo. En realitat, l’Ajuntament de Salou dedica a ajudes socials sis vegades menys que el de Vila-seca. I el pressupost d’aquest any, aprovat només per l’equip de govern de Sumem-PSC, manté les mateixes subvencions a Càritas i Eluzai que l’any passat, tot i que el nombre de persones vulnerables s’ha desbocat a causa de la crisi. L’enginyer i escriptor Xavier Roig s’ha fet ressò d’aquesta actitud aparentment misericordiosa que despleguen els polítics com Granados. Es pregunta a La pobresa energètica no existeix: “Aquests ajuntaments que ara van de bons (...), on eren quan gastaven els diners i subvencions públiques en rotondes i pavellons esportius en lloc de promoure habitatge social?”. Roig afegeix que els ciutadans ja paguem impostos, i que són els governants els qui amb els diners d’aquests impostos “han de cobrir les necessitats dels que no arriben a final de mes”. L’articulista adverteix que apel·lar a la solidaritat col·lectiva en campanyes d’ajuda social, quan el ciutadà ja contribueix prou amb les seves obligacions fiscals, és propi de països subdesenvolupats i mal governats, “on els que manen no assumeixen responsabilitats”. “No existeix la pobresa energètica, el que existeix és la pobresa política”, conclou. Efectivament, tal com es pot constatar aquí.
