Quan
a principis de l’any 2020 va esclatar la pandèmia del coronavirus, la gent va
haver de deixar de viatjar i moltes famílies es van quedar a l’atur i pocs temps després a la
misèria. Davant del greu problema que es presentava, a tothom li va quedar molt clar que el model de destinacions com
Salou, basat en la massificació extrema i el turisme de baix cost, no tenia
futur, si no canviava. Bé, a tothom li va quedar clar menys a l’alcalde del municipi, Pere
Granados, que no ha fet res per revertir la situació. Salou (i el seu germà
bessó Lloret, les dues poblacions més pobres de Catalunya, precisament per la
mena de turisme que porten) ocupen un capítol del llibre que el periodista
Ramon Aymerich (La fàbrica de turistes, Pòrtic) acaba de publicar. El
diagnòstic d’Aymerich és demolidor: “Salou i Lloret no tenen pla B, i això és
suïcida a curt termini. Haurien de canviar de xip immediatament. El seu turisme
genera precarietat laboral i temporalitat. Una manera de començar a arreglar
això fora pagar bé als treballadors i exigir-los una formació
professional. No han sabut crear alternativa al turisme”, va explicar a TV3. I
quan en una entrevista amb Vilaweb li pregunten quin futur tenen aquestes
ciutats que depenen tant del turisme, la seva resposta és igualment
categòrica: “Aquest és el drama… Quan es parla de Barcelona, es diu que només
viu del turisme. No, té més que el turisme. Barcelona no té el problema de
monocultiu que tenen Lloret i Salou. El llibre l’he escrit en pandèmia i quan
passejava per Lloret em demanava què farien mentre no tinguessin turisme. I
Salou era brutal, completament buit. A mitjà termini Salou i Lloret tenen un
problema gros perquè no tenen alternativa”. I aquest problema és que Salou
tornarà a repetir els mateixos errors quan els turistes hi tornin perquè durant
l’any llarg de pandèmia no ha fet res per corregir un sistema caduc.
