L’alcalde de Salou, Pere Granados, va anunciar ahir, festivitat de Sant Jordi (una bona manera d’espatllar-nos la diada, com si no en tinguéssim prou amb la pluja i el vent) que es torna a presentar a les municipals.
Aquestes se celebraran el darrer diumenge del mes de maig de l’any vinent, amb la qual cosa l’actual alcalde té un any extra de campanya electoral.
Aquesta vegada Granados hi concorrerà de la mà del PSC, el seu actual soci de govern (una altra bona penya!), ja que no ha estat capaç de trobar lloc en cap altra formació (anteriorment havia pactat amb el PDECat, però aquests, que també controla Granados amb satèl·lits seus, es troben en vies d’extinció i ja no l’interessa).
La notícia que es trona a presentar (d’altra banda, esperada) confirma que Granados no serveix per a res més que per viure dels nostres diners. Només cal repassar el seu historial polític: a les municipals del 1995 es va presentar amb la llista d’Esteve Ferran (qui no s’imaginava que es ficava el dimoni a casa), i va ser designat regidor de Governació.
A les municipals del 1999 va repetir amb FUPS (Ferran Units per Salou) i aquesta vegada li va tocar ser regidor de Cultura (no, no és una broma) i Festes.
El 2003 va tornar a sortir amb Ferran, que li tenia tota la confiança, i li va caure Cultura (que no, que no és broma) i Ensenyament, i també Hisenda i Promoció Econòmica, ja que, com tothom sap, Granados és un home que val molt. El problema va començar a les eleccions del 2007, que FUPS va tornar a guanyar, però sense majoria absoluta.
Davant d’aquest inesperat revés, com que tothom estava fart de Ferran i de la banda que l’acompanyava, PSC, CiU i RDS (el partit de Pablo Otal) es van aliar per fer-lo fora.
Efectivament, PSC i CiU es repartirien l’alcaldia. Primer el PSC (dos anys), però quan li tocava a CiU, Granados, que era cap de l’oposició i no parava de maquinar (li havia fotut FUPS a Ferran), va aconseguir el suport de CDC de Barcelona el 2009 perquè un regidor de la llista de CiU (l’actual regidor d’Urbanisme, Marc Montagut) es fes trànsfuga i votés a favor d’una moció de censura que amb el suport del PP donava l’alcaldia a Granados.
Una bruta maniobra que va desencadenar manifestacions de protesta a Salou. Des de llavors Granados ha anat repetint com a alcalde.
A les municipals del 2011 es va presentar en coalició amb CiU i una altra vegada va guanyar els comicis per majoria simple. Per no perdre la poltrona va pactar amb un PP que, com li va passar a Ferran, tampoc s’imaginava que amb qui es ficava al llit.
Aquest pacte entre el FUPS de Granados i el PP establia que durant els tres primers anys de mandat l’alcaldia seria per a Granados, i el darrer, per a un innocent Mario García. Aquest no s’ho creia, es pensava que havia fet el negoci del segle: “El darrer any, el millor, seré alcalde”, es deia a si mateix. Sense sospitar que a l’hora de la veritat: tururut viola.
I així va ser: a mesura que passava el temps Granados va acusar Mario de ser deslleial i el va putejar tant com va poder. Fins al punt que el PP, fastiguejat per la situació, va trencar el pacte de govern amb Granados just abans de l’ultim any i aquest es va estalviar cedir-li l’alcaldia.
El 2015 es va repetir la coalició FUPS-CiU i Granados va tornar a guanyar per majoria simple, lluny de les majories absolutes de Ferran que pretenia emular. Necessitava novament un soci de govern que li garantís la majoria absoluta.
Aquesta vegada va trobar el suport del PSC, desitjós de tornar a estar al govern local del qual havia estat expulsat per Granados. Un pacte que es va repetir el 2019. Granados va liderar Sumem (una aliança de FUPS amb el PDECat) i ràpidament el PSC, a qui li havien agradat els càrrecs i els bons sous, va tornar a trucar a la seva porta.
Una entesa que Granados ja anunciat que es repetirà l’any que ve. Val a dir que el PSC li garanteix a Granados, a més, el sucós sobresou de la Diputació.
A dalt un arbre del carrer Barcelona aquest matí.
No, no és que l’hagi tombat el vent; és de la síncope que el pobre ha patit així que ha sabut que Granados es torna a presentar.
