La més que probable designació de Pere Granados com a cap de llista d’una coalició PSC-FUPS en les eleccions municipals de l’any vinent es va prendre al marge de la militància socialista de Salou, que es mostra estupefacta pel fet que algú aliè al seu partit sigui el seu alcaldable.
Però la decisió està presa. I alguna cosa molt grossa hauria de passar per evitar-la. Ho ha revelat el maquiavèl·lic Granados a TAC 12: “Hem parlat amb les persones que són les que veritablement estan legitimades per poder-ho fer sense treure importància a cap entitat local”, postil·la per quedar bé amb la morralla.
Però tot seguit hi afegeix: “Hem hagut de parlar amb les persones adients al respecte”. Amb la qual cosa queda clar que la gent del PSC de Salou són el darrer cagalló de la tira.
Aquesta manera de procedir, és a dir pontejar i saltar-se els de més avall, és habitual en Granados. Així va actuar quan es va postular davant la direcció de Barcelona de CiU per liderar una moció de censura contra el PSC el 2009.
Va trucar també a la porta de les més altes esferes de Cs el 2019 quan pretenia liderar la formació taronja a Salou (tot i que aquella vegada no el van voler).
I de la mateixa torna a procedir amb el PSC, partit amb què fa temps que manté molt bona complicitat (són des de fa anys els seus socis de govern), encara que en el fons menyspreï els d’aquí, tal com s’ha vist ara en la seva manera usual d’ignorar-los.
