Després de dos anys llargs de pandèmia, Salou ha tornat finalment a l’esperada normalitat. I amb ganes. En són testimonis els veïns de l’avinguda de Carles Buïgas i carrers del voltant, on gràcies als mòdics preus dels hotels, que busquen rescabalar-se de la manca de clients del bienni covid, els joves han esdevingut els amos i senyors de la nit salouenca.
“Els nostres drets fonamentals no es compleixen”, explica la presidenta de l’associació de Veïns Salou Est, Pilar Roig, referint-se al dret al descans.
Una regla universal que és vulnerada pel soroll de les discoteques i de la gresca al carrer que generen. “Hem de dormir amb taps a les orelles”, diu Roig, que coincideix amb l’opinió d'una altra veïna que confessa que s’espera fins a les 5 o les 6 de la matinada per anar cap al llit.
La contaminació sonora s’incrementa amb la presència de terrasses i l’obertura de les portes dels locals al llarg de les hores nocturnes. “A les comunitats tenim feina perquè fan les seves festes fins a les 6 del matí corrent pels passadissos”, explica Pilar Roig.
“No pot ser que tinguem soroll al carrer i al replà”. I al soroll s’hi ajunta la brutícia generada tant als espais comunitaris com també a la via pública, on cada matí a primera hora es poden veure deixalles, vòmits, miccions, preservatius, peces de roba… “La majoria dels propietaris dels pisos venen quinze dies l’any, però cada cop hi ha més gent que decideix traslladar-se a viure a una altra part de Salou”, afirma una veïna. Des d’aquest mes de juny fins al setembre, la solució per poder descansar és gastar “molt” en aire condicionat, tancant els balcons.
Fins i tot han detectat al seu bloc que els pisos han baixat de valor perquè ja no hi ha tanta gent que vulgui viure en una zona d’oci nocturn.
“Salou és un lloc on tot és permissible”, apunta aquesta mateixa veïna, que recorda haver patit festes amb aparells de música en balcons o compartir comunitat amb pisos dedicats a la prostitució. En alguns dels blocs, més de la meitat dels habitatges són per a ús turístic, un fet que deixa en minoria els residents.
I encara més: al soroll musical o de les converses al carrer s’hi sumen les baralles, freqüents, que sovint desborden els mateixos cossos policials, i també els ajustos de comptes o el tràfic de drogues. Alguns dels residents diuen tenir “por”. (Font: Nació Digital).
