Amb el
lliurament de premis, ahir diumenge va acabar la XLVII Festa del
Calamar, “la celebració més antiga de Salou”, tal com reconeix, encertadament,
l’Ajuntament.
L’embarcació
guanyadora d’aquesta edició ha estat Bruleo, encapçalada per la patrona Fina
López Pérez, que va participar acompanyada del seu fill, Albert Fuentes.
En segona
posició va quedar Lilot, del patró Francisco Navarro, acompanyat de Juan Muñoz
i José de la Iglesia, i la tercera plaça va ser per a Zape Primero, d’Òscar
Salvadó Jardí, juntament amb Lluïsa Botella, Gerard Salvadó i Juan Curto.
El colofó
a la tradicional festa va tenir per escenari la terrassa del Club Nàutic,
i es va limitar a un aperitiu.
El sopar amb
què es tancava la festa, i que era multitudinari (era una les commemoracions grans del poble,
que anys enrere s’havia muntat fins i tot al Galas, amb actuacions musicals i xou potent) es va aturar els dos darrers anys a causa de la pandèmia.
Però enguany, que sí que es podia fer, l’Ajuntament el va suprimir, liquidant-lo amb una merda de
pica-pica i deixant-nos sense una tradició i el sensacional sarau que l’acompanyava.
Salou
és una mostra que la Festa del Calamar està decaient i que l’Ajuntament,
que és qui l’organitza, se la carregarà, si no redreça el rumb.
Prova
d’aquesta pèrdua d’empenta és la Festa del Calamar de Cambrils. Allà, a
diferència de la de Salou, el concurs es fa un
dissabte (en lloc de la setmana de Salou), el qual, enguany, va coincidir amb el d’aquí.
Això va
propiciar que participants de Salou s’apuntessin i anessin al concurs de pesca
del calamar de Cambrils aquell dia, passant del de Salou, per la senzilla raó que allà donaven més premis i
regals.
Sense oblidar la festassa que acompanya la trobada pescadora cambrilenca (com abans passava amb la nostra), i que Salou, amb un alcalde, Pere Granados, cada cop més a la deriva perquè és de secà, ha perdut.
