El regidor
socialista de l’Ajuntament de Salou Yeray Moreno ha publicat un article que,
sota el títol Vuit cognoms salouencs, aprofita la gran diversitat de migrants
que hi ha al municipi (30.000 habitants de 102 nacionalitats) per declarar el
seu incommensurable amor per la capital de la Costa Daurada.
El titular
de Vuit cognoms salouencs és una analogia de la pel·lícula Vuit cognoms bascos,
una comèdia romàntica plena de tòpics en què el director, Emilio Martínez
Lázaro (que va tenir gran èxit amb la cinta), ens diu que tant se val d’on
siguem o d’on vinguem, perquè amb l’amor tot se supera.
A banda de
la grandiloqüència de l’escrit de Yeray Moreno, que també recorre als tòpics
(“És un orgull portar el gentilici de salouenc amb la satisfacció de conservar
la identitat de poble, d’anar pel carrer Barcelona i que els nostres pares i
avis preguntin a la gent jove: I tu de qui ets? Sabent que identificaran el seu
parentiu en un tancar i obrir d’ulls”), poc més aporta el regidor, tret de
fullaraca i superficialitat d’algú que, quan convé, també s’apunta a la
segregació.
Aquest és el
segon article que publica Yeray Moreno des que el van nomenar president de la
gestora del PSC. És també el segon article que escriu en espanyol, cosa que
confirma les seves poques ganes d’integrar-se en un poble on se suposa que va
néixer (els seus pares són immigrants extremenys i andalusos) i que hauria de respectar, llengua inclosa.
Suposo que
tota aquesta declaració d’amor del Yeray és la que l’ha empès a obrir-se de
potes a l’alcalde, Pere Granados (FUPS), perquè sigui el cap de llista del PSC
a les pròximes municipals.
Si Yeray Moreno realment s’estima Salou, com assegura a l’article, el primer que hauria de fer és desmarcar-se de Granados, un polític nefast que ha utilitzat el càrrec en benefici propi i per generar involució, fins al punt que molts es preguntin: “Per això ens vam separar de Vila-seca?”.
