Els
tentacles de Pere Granados són allargats, molt allargats. I temibles, fatídics. Li encanta ficar-se
a casa aliena. No content de manegar al seu gust FUPS, del qual n’és secretari
general, i de controlar altres associacions a les quals té sotmeses a canvi de
subvencions o que són dirigides per titelles seus, ara, amb les municipals a la
vista, li ha arribat el torn al PSC, el partit amb el qual formarà una coalició
electoral.
Això sí,
serà ell qui digui qui va a la llista socialista. La principal novetat és que
vol Toni Brull als llocs capdavanters. Brull ostenta l’indigne honor de ser el
primer socialista que va entrar al govern de Granados. Dic indigne perquè
Granados va ser qui va apartar el PSC de l’alcaldia el 2009 arran d’una moció
de censura que va deixar l’Antoni Banyeres al carrer. Un govern del qual Brull
formava part i del qual també va ser apartat.
L’entrada de
Brull al govern de Granados va ser després de les municipals del 2015, només
sis anys i mig després d’aquell vergonyós cop. I que el 2011 el PSC denunciés Granados per compra de vots, i després tan amics.
Aleshores
Brull era l’alcaldable del PSC, però no va dubtar a fer-se aliat de Granados a
canvi de res. Sí, unes regidories de mala mort i poca cosa més.
Des de
llavors, el PSC sempre ha governat amb Granados. Però llepant roda. Amb dret a
votar el que Granados els mana i a callar. Toni Brull va obrir el camí. La
diferència ara, en les municipals del pròxim 28 de maig, és que el PSC i
Granados formen una llista conjunta al servei exclusiu del d’Albox. Per això
Granados es pren tantes llibertats.
Naturalment,
tota aquesta maquinació, ordida el mes de desembre passat, s’executa amb la
complicitat absoluta de Yeray Moreno, l’alcaldable del PSC i nova marioneta de
Granados. És més, serà Moreno qui proposi a l’executiva del PSC del Camp de
Tarragona la incorporació de Brull a la llista electoral perquè aquest òrgan
directiu del partit ho traslladi després a Barcelona, on rebria el vistiplau
final.
Amb Toni
Brull, Granados sap que té un bon minyó al seu costat. I un bon grapat de vots,
que és l’únic que l’interessa per ser reelegit en el càrrec.
El que
sorprèn és que Yeray Moreno s’empassi tanta imposició i permeti que Granados
faci el que vulgui a casa seva. Més si tenim en compte que al principi es
prenia de conya la proposta de Granados. És com si aquest li hagués girat el
cervell, fins al punt que Yeray sembla més un fanàtic del de FUPS (o un zero a
l’esquerra) que algú que ha de vetllar pel seu partit.
Recordem que
l’aliança electoral del PSC amb Granados ja va provocar una divisió al si de la
formació socialista, i que molts dels militants van trencar el carnet del
partit.
Trist, però amb Granados al capdavant, el PSC és un simple ramat que ell esmuny a la seva voluntat. Un ramat, per tant, capat.
