Com malauradament és
habitual, Salou no celebra el Carnestoltes. Prohibit pel dictador Francisco
Franco, es va reinstaurar amb l’arribada de la democràcia a l’espanyola.
Però poc va
durar l’alegria a Salou, ja que l’alcalde Esteve Ferran se’l va tornar a
carregar. D’aquesta manera, i aprofitant que ja hi havia la festa major
d’hivern, s’estalviava escoltar una sàtira que no li plaia gens.
Amb l’autòcrata
Pere Granados, qui tampoc no pot suportar que critiquin el seu govern, el Carnaval
segueix mort. Amb l’excusa de les carrosses i les disfresses, prefereix
diluir-ho en el Cos Blanc. Però el Cos Blanc no és Carnaval; en tot cas, és un
Carnaval domesticat, tou, blanc.
Perquè
Carnaval, a més de carrosses i disfresses, és també disbauxa. I sarcasme. I
riure obertament i a la cara dels polítics locals durant unes hores perquè
baixin del seu pedestal i s’adonin de com és el món real. Tal com fan, per
exemple, a Cambrils (quina enveja Cambrils!).
Aquesta burla és impensable al Salou de Granados. Malgrat que la seva manera de governar és un mal acudit que ens està portant a la ruïna, i perquè ja estem farts de tanta bufonada.
