L’Ajuntament
de Salou ha celebrat avui un ple ordinari sense avisar (com sempre, vaja!) en
què el que ha durat més temps han estat els repetitius discursos d’alguns dels que se’n van.
I és
que després de les municipals de diumenge passat, a 12 dels 21 regidors els toca fer la
maleta perquè n’entren altres al seu lloc.
Els
que marxen són Jesús Barragán (FUPS), també conegut com a Berrinches o
Matusalem, que era al consistori des que el gener del 1991 es va constituir la
junta gestora.
També
toquen el dos (ja era hora!) altres històrics com David González i Daniel
López, tots dos del PSC. El primer va entrar el 2008 com a tècnic i després, el
2009, ja es va quedar com a regidor. López era regidor des del 2007. O sigui,
que tela marinera també el temps que hi han estat, a l’Ajuntament, servint el
poble, com han destacat aquest matí en les seves intervencions.
Del
PSC també plega Estela Baeza, que no ha dit res. Perquè si hagués parlat
necessàriament hauria hagut de recordar el calvari que ha viscut aquest mandat
després de l’assetjament laboral i psicològic patit per part dels seus companys
del grup municipal i del partit.
Tampoc
no ha obert boca Pedro Madrona, un altre dels que diuen adeu. Era un dels
que sobraven a la llista de Pere Granados. El seu treball ha consistit a captar
el vot aragonès per a la causa del d’Albox; és a dir, que ja ha complert.
Els
que foten el camp en bloc (i això ha estat una carnisseria en tota regla) són
els quatre de Cs. Pere Lluís Huguet ja havia anunciat que no es tornaria a
presentar. Tampoc eren a la llista Reyes Pino i Nuria Martín. Només quedava
Sergio Susín, que al final no ha sortit elegit. Raó per la qual, si vol seguir
en la política, haurà de buscar nous aires, com és el cas d’Huguet, al PP, ja
que el d’Arrimades desapareixen arreu.
I
després hi ha tres dels quatre regidors d’ERC que també pleguen veles: Marçal
Curto, Míriam Martínez i Sandra Zamora. Cap d’ells no hi ha entrat, perquè
Marçal, el de més amunt d’ells, anava el cinquè de la llista i ERC només ha tret quatre representants.
Per
cert, cap dels tres d’ERC no ha intervingut en un espectacle tan entendridor com el d’aquest migdia.
El
moment més emotiu de la sessió, per no anomenar-lo més teatral, ha estat quan
Barragán s’ha posat a plorar, amb solidaris copets a l’esquena per part dels companys que tenia al costat. Perquè això de marxar a casa després de
tres dècades llargues al consistori deixa un buit molt gran, sobretot econòmic.
Perquè
és clar, no és el mateix viure de la política que estar donant hora al taulell
de l’ambulatori amb cara de mala hòstia, que és el que li va tocar durant els dos anys que Antoni
Banyeres va ser alcalde de Salou (sens dubte, el millor alcalde que fins ara ha
tingut Salou), fins que el funest Pere Granados (que aquest sí que no hi ha manera que marxi), amb la seva moció de censura el va rescatar i li va restituir el rang que merescudament li corresponia.
