Estela
Baeza, regidora de Benestar, Serveis Socials, Igualtat i Medi Ambient de
l’Ajuntament de Salou, va difondre ahir un comunicat en què denuncia “l’infern
d’assetjament laboral i maltractament psicològic” que ha viscut aquest mandat
dels seus companys del grup municipal del PSC.
Estela
havia denunciat el seu particular calvari davant la comissió de garanties del
partit, però en vista que aquest ha donat carpetada a l’assumpte perquè no es
van demostrar els fets, ha optat per revelar els fets amb tots els ets i uts.
“No
és una qüestió de despit ni de venjança, sinó de dignitat personal.
Absolutament totes les afirmacions estan degudament documentades i
acreditades”, assenyala la regidora socialista.
Segons
exposa, “des de l’any 2019 he estat víctima d’assetjament per raó de sexe o
mòbing laboral per part d’alguns membres del meu grup municipal, així com de
maltractament psicològic”.
“Aquests
fets han provocat danys a la meva esfera personal i professional, ja que la
situació viscuda ha provocat un deteriorament greu de la meva salut”.
“La
por, la pressió, l’aïllament i la frustració de veure’m sola davant d’aquesta
situació va provocar que dues vegades hagi hagut d’estar de baixa laboral, amb
un diagnòstic mèdic de depressió i ansietat, que va acabar desenvolupant un posterior
estrès posttraumàtic”.
“Després dels primers mesos de pànic i solitud, i gràcies a l’ajuda de les professionals de la sanitat pública i del Servei d’Intervenció Especialitzada per a les víctimes de la violència masclista, vaig decidir seguir endavant per deixar de ser una víctima de violència masclista i passar a ser una supervivent; és en aquell moment quan la situació es va complicar encara més”.
“He
denunciat aquesta situació dues vegades de manera interna al meu partit el 2020
a través del protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere, sense
cap resultat”.
“Com
que la situació d’assetjament es mantenia (a causa en gran part de rumors i
falsedats sobre la meva denúncia, amb el consegüent desprestigi personal i
danys a la meva imatge política), el setembre del 2022 vaig presentar una nova
denúncia al comitè de garanties del PSC que incloïa totes les proves sobre el
que va passar”.
“El
desenllaç va ser totalment humiliant. Tot i haver presentat una denúncia
extensa i ben documentada, amb tota mena d’informes de caràcter mèdic que
acrediten els danys i les seqüeles provocats, la seva paraula [els denunciats]
va tenir més pes que totes les proves aportades”.
“Vaig
arribar a exposar la meva situació davant del Departament de Feminismes de la
Generalitat i l’Institut Català de les Dones; lamentablement, encara que vaig
ser tractada amb professionalitat i proximitat, la trista realitat és que
actualment no hi ha protocols ni eines legals que permetin a les dones
polítiques defensar-se davant d’aquestes situacions, cosa que ens deixa
totalment desprotegides”.
“Se
m’aparta per denunciar una situació que pot passar a qualsevol dona, prohibida
en protocols, als estatuts i al codi ètic del PSC. La lluita feminista i pels
drets de les dones continuarà sent el meu principal motor de vida. No puc
tolerar que cap altra companya, sigui de la formació política que sigui, passi
per l’infern que he viscut”.
“No
vull seguir veient dones que abandonen les seves carreres polítiques i són
apartades quan ens fem massa molestes i reclamem els nostres drets a ser
tractades en igualtat de condicions”. (Font: Estela Baeza).
El
PSC és soci de govern de Pere Granados (FUPS) a l’Ajuntament. La bona entesa és
tan bona que les dues formacions han format una coalició electoral (Sumem per
Salou-PSC) liderada per Granados que es presenta a les municipals de demà.
L’Ajuntament
assegura que no va actuar en el cas de Baeza perquè la regidora no va denunciar
la seva situació d’assetjament al consistori, malgrat que Granados era
perfectament coneixedor del maltractament.
Baeza
ha estat l’única veu crítica del PSC contra Granados quan va afirmar que el
Casal de les Dones projectat per l’alcalde “no era el més idoni ni garantia la
igualtat” perquè entre les seves funcions contemplava impartir cursos de cuina,
com si aquesta fos una activitat inherent a la dona.
