Toni
Brull és el millor exemple del fiasco electoral de Pere Granados en les
eleccions del 28-M, tot i que s’ha de reconèixer que la seva va ser la llista
més votada.
El
d’Albox estava convençut que traurien almenys 11 regidors (la majoria
absoluta), i al final s’ha quedat amb vuit membres electes, ben lluny del seu
propòsit inicial.
El
gran perjudicat per aquesta falta de punteria de Granados ha estat Toni Brull
(PSC). L’alcalde en funcions el va fitxar prometent-li situar-lo en un lloc
capdavanter a la llista, tenint en compte el seu historial de fidelitat, però
el candidat de Sumem per Salou-PSC no comptava amb l’oposició de bona part de
l’actual agrupació local socialista, que no volien donar-li aquest protagonisme
a algú que consideren cosa del passat.
Un
rebuig que va obligar Granados a reorganitzar la llista a última hora i a col·locar Brull a
la novena plaça. És a dir, que no va sortir.
No
entenc per què el Toni es va prestar a aquest joc. O a aquesta humiliació
pública. A rebaixar-se d’aquesta manera. No tant per haver donat suport tan explícit a un
aprenent d’oligarca en hores baixes, sinó per haver permès que el
fessin caure de tan amunt.
Va
voler tornar per la porta gran, però al final el va enxampar el toro.
És el que comporta anar del bracet de Granados: que li dones el dit i et pren la mà.
