Fa
uns mesos vaig sentir el professional de la informació que ridiculitza a
qualsevol que no estigui d’acord amb ell Rubén Amón, en el programa de
televisió Más Espejo, dir-li a la
representant de PACMA que els seus vots en les passades eleccions no arribaven
al 2%, “un acudit”, va afirmar. Sense entrar en el vesper de l’afiliació
política, pensant que Espanya té massa fronts oberts i que possiblement
necessita un altre programa, aquestes persones que van dipositar la seva
confiança en un partit minoritari superen als habitants de la ciutat de Tarragona.
Tal com s’apliquen els números es converteixen en un menyspreu a la minoria i
poso l’exemple que aquesta mateixa xifra 2% va ser el resultat de la pràctica
de l’amputació genital de les dones i nenes el 2020 en l’àmbit mundial. Clar
que dit d’una altra forma són 200 milions de víctimes. No hi ha per riure.
La
psicòloga Patricia Bosch indicava en la web Àngel Blau que l’índex de dones
abusadores de menors en tot el planeta, se situa entre el 4-5%, encara que se
sospita que per ser un delicte invisibilitzat arriba a un 25%. Les recerques
acadèmiques de Finkelhor i Russell mostraven, segons el seu article, que el 5%
de les nenes i el 20% dels nens són abusats per dones.
El
president d’OUR (organització que lluita contra el tràfic de menors) i exagent
de la CIA Matt Osborne relatava a la fi del 2003 en un programa d’Iker Jiménez
que cada any desapareix l’1% dels nens del món o, cosa que és el mateix,
8.000.000 milions d’ànimes.
No
tinc dubte que aquestes minories ignorades, amb percentatges hàbilment col·locats
en lloc de llançar les xifres completes, no té res a veure amb ser més
important o tenir raó. És ben sabut que estar en aquesta massa de la majoria no
afavoreix als que més necessiten, sinó als qui més poder manegen. Els malabars
matemàtics, tal com s’utilitzen en els debats, en alguns mitjans informatius i
en la descarada manipulació dels polítics que ni molt menys representen la
nostra sobirania com a poble, són la viva mostra de la tara democràtica.
Carolina Figueras Pijuán, directora
artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
