PortAventura ha forçat la històrica Colla la Bóta del Carnaval de Tarragona a canviar la disfressa satírica que preparava per a aquest 2026, després d’un requeriment legal que advertia d’“accions” per vulneració de marca i competència deslleial. La comparsa ha renunciat al muntatge MortAventura, amb què volia criticar la gestió i el deteriorament del parc, i finalment desfilarà amb una proposta alternativa.
La Bóta i la comparsa Divax havien anunciat al novembre que sortirien amb la temàtica MortAventura, una paròdia de PortAventura que denunciava conflictes laborals, deteriorament d’instal·lacions i queixes de clients i treballadors. El disseny imitava el logotip del parc i incloïa una au trista amb dalla, volent simbolitzar la “decadència” del complex d’oci, dins de la tradició satírica i crítica social del Carnaval tarragoní.
La comparsa va rebre una carta d’un bufet d’advocats de PortAventura exigint que cessés “immediatament” la difusió i promoció de MortAventura o de qualsevol denominació que evoqués la imatge del parc.
El requeriment instava a “retirar i destruir” tot el material físic i esborrar els continguts digitals en el termini aproximat d’una setmana, sota l’amenaça d’emprendre accions per “infracció de drets de propietat intel·lectual i industrial” i “competència deslleial”.
Davant el risc econòmic i legal, la colla va consultar advocats i va optar per recular, admetent que no podria assumir una eventual multa o demanda d’una gran empresa com PortAventura.
L’entitat ha denunciat públicament que se sent “censurada” i lamenta que, després d’anys fent sàtira de l’Ajuntament, del port o grans empreses com Repsol, és el primer cop que rep un avís d’aquest tipus.
Com a resposta irònica a la polèmica, la colla ha decidit girar la sàtira cap a la mateixa censura i desfilarà amb una nova proposta: en algunes versions, sota el títol Censored o bé amb ambientació de gàngsters dels anys 20 amb to burlesc, sempre allunyant-se explícitament de qualsevol referència directa al parc.
El cas ha obert un debat a Tarragona sobre els límits de la paròdia, la llibertat d’expressió en el Carnaval i el poder de les grans marques a l’hora de condicionar la crítica satírica en festes populars.
