dijous, 4 de juliol del 2024

La colònia de Salou ja es ven al top manta

 


La colònia de Salou, llançada al mercat fa poques setmanes, s’ha convertit en poc temps en la fragància més desitjada a les principals cases de putes de la demarcació de Tarragona. El que va començar com una simple proposta olfactiva de l’alcalde Don Pedro Viva España ha desfermat una febre que fa que tothom es pregunti: què té aquest perfum que el fa tan irresistible?

Amb una aroma embriagadora que combina notes de brisa marina, tocs de cítrics i un misteriós fons de... xurros acabats de fer?, la colònia de Salou ha conquerit els sentits de clients i treballadors dels establiments nocturns. “És una cosa màgica” comenta Cuca, cambrera al club de carretera El Nabo Tieso. “Te’n fiques una mica al parrús i de sobte tots et van al darrere, com si estiguessin de vacances a la Costa Daurada”.

L’èxit del perfum no ha passat desapercebut, i els venedors ambulants del top manta han sabut capitalitzar aquesta febre perfumística. Ara, entre les habituals rèpliques de bosses de marca i ulleres de sol, les ampolles de colònia de Salou (Salou Essences) s’exhibeixen amb orgull. “És el nostre producte estrella”, confessa Mohammed.

Les llegendes urbanes ja comencen a circular al voltant de l’origen de la colònia. Alguns diuen que va ser creada per un perfumista que va barrejar essències mentre gaudia d’una paella a la platja Llarga. Altres afirmen que és una fórmula secreta transmesa de generació en generació per venedors de creps del passeig marítim. L’única cosa certa és que l’aroma de Salou ha arribat per quedar-se.

Fins i tot els científics locals han començat a investigar el fenomen. “Estem intentant entendre quins components químics causen aquesta eufòria en les persones” declara la doctora Lucía Braga. “Fins ara, la nostra hipòtesi principal és que és simplement l’olor de bagassa”.

Als bars de contactes, la demanda de la colònia ha assolit nivells sense precedents. Els propietaris dels establiments asseguren que mai no havien vist res igual. “Hem hagut de posar un límit d’ús per persona, perquè si no, tothom es descontrola”, explica Pedro, propietari d’El Himen Roto.