La
setmana passada, un amic gran, persona apreciada per moltes persones a Salou,
va tenir un principi d’ictus estant en un bar del carrer Barcelona.
Un
cambrer va saber interpretar els senyals i telefonar ràpidament a emergències.
No
importa com ni per què, aquest home va haver d’abandonar el seu país, els seus
costums, als seus amics... i familiars, va creuar el món, insolidari, per a
venir a Salou a la recerca d’un present millor. A estar aquest dia i a aquesta
hora, per a salvar la vida a un home, un client, solament conegut per la
conversa diària, la pregunta de què li ve de gust prendre, el comentari casual
de com es troben tots dos en les seves respectives solituds i potser fer un vol
ras sobre les coses quotidianes que fan la vida més amable.
Situacions
d’aquesta mena, una llum de bona fe i de sincronicitat humana, em reconcilien
amb una existència cada vegada més egoista i individualista d’aquesta societat
profundament insolidària.
Els
herois anònims existeixen. Hi ha més, molts més, però no ho sabem fins que no
ens succeeix una desgràcia. La vida és meravellosa si se sap interpretar cada
gest que converteix una tragèdia en un dia més d’oportunitat. Per a tots. Segur
que vas fer el que creies correcte i necessari.
Gràcies,
com sigui el teu nom i qui siguis, per salvar-li la vida. Les benediccions no
venen malament, però tu no les necessites. La benedicció vas ser tu i és el teu
do, heroi anònim.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
