Facebook
és el lloc on qualsevol publica consells de salut sense certificació i gairebé
amb perillositat; avisos d’ecologia i clima sense coneixement; publicita llocs
turístics que exploten a persones; difon desapareguts falsos i malalts que són
estafadors; propaga la fe, que és una qüestió tan íntima i personal com el sexe
o el color de la deposició. Exposa greument els menors.
I
reparteix els consells espirituals flower
power més vomitius.
Tant,
encara pitjor, com posar vídeos d’animals humanitzats o rescatats pels mateixos
que els posen en perill per a gravar-ho, i que si fan una cosa inusual és
perquè estan sent torturats o drogats... però que bonics i quina gràcia.
I la
vanitat, senyores i senyors... la supèrflua informació.
Quin
mal ha fet el vídeo en el mòbil.
Aquest
és el lloc on cada dia haig de decidir si dic el que penso o callo.
I no
és intolerància ni intransigència. No, no.
Però
pensi vostè el que vulgui, que no sap res de mi ni ho penso explicar.
És
possible que redueixi els meus contactes per pura salut mental, la marginació
social està massa mal considerada.
Vaig
estar dos anys sense interactuar en xarxa i solament vaig tornar perquè no
tenia temps material per saber-ne de les persones que aprecio, especialment les
de la meva professió. I amb allò hi anava inclòs lliurar el meu llibre, on
molts d’ells eren anomenats o vàrem compartir etapes de trajecte.
Per
a què cerca el SETI vida intel·ligent en altres indrets de l’Univers?
Comencem
per trobar-la aquí.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
