El Patronat de Turisme de Salou ha publicat a les xarxes socials un vídeo promocional amb imatges del nou banc instal·lat al port, amb l’objectiu que la gent s’hi faci fotos i “immortalitzi” les seves vacances a la capital de la Costa Daurada.
Al vídeo s’hi veuen joves saltant i ballant amb entusiasme al ritme de Love Story d’Indila, en una escena que canta molt. Perquè és fals, ha estat creat amb intel·ligència artificial (IA).
Només cal fixar-s’hi una mica. És difícil de creure que ningú pugui saltar amb aquella alegria damunt les roques del port sense acabar relliscant, caient o trencant-se el cap. A més, el nivell del mar sembla haver crescut de manera fulminant —i no només per efecte del canvi climàtic— fins al punt que, al fons de la imatge, els joves fan la sensació d’estar a tocar de l’aigua, com si el port hagués canviat de morfologia en qüestió de dies.
Els moviments dels cossos tampoc ajuden: són antinaturals, fins al punt de traspassar els límits de la física real. Tot plegat reforça la percepció que no estem davant d’una escena quotidiana de Salou, sinó d’un producte digital dissenyat barroerament per semblar-ho.
Que una administració faci ús de la intel·ligència artificial no és, en si mateix, cap problema. El debat no és tecnològic, sinó ètic. Quan l’objectiu és promocionar un espai públic i atraure visitants, el mínim exigible és no enganyar l’espectador. N’hi hauria prou amb un simple hashtag o una breu nota indicant que el contingut ha estat generat amb IA per garantir que no s’està venent una realitat que no existeix.
Tot i això, aquesta falsedat tampoc hauria de sorprendre gaire. L’alcalde de Salou, Pere Granados, fa temps que construeix un relat idíl·lic del municipi que sovint no es correspon amb el Salou de debò. El vídeo del banc és, simplement, una prova més d’aquesta manera de fer: prioritzar la imatge perfecta per damunt de la veracitat.
I aquí és on el problema es fa més profund. El deure d’un alcalde i del seu govern no és alimentar la ficció, sinó generar confiança. La promoció turística no pot basar-se en la falsedat, encara que sigui estètica o aparentment inofensiva. La veritat no hauria de ser opcional, ni tan sols en un vídeo de xarxes socials.
