La nostra gent: Nacho el Chocolatero

 

Nacho el Chocolatero és un immigrant equatoguineà que va arribar en pastera a Salou. Primer es va dedicar al top manta per subsistir. Després va vendre gelats a la platja i finalment va entrar a la política. Des de la seva formació lluita contra el racisme, defensa la igualtat d’oportunitats i promou la democràcia popular.

—Nacho, la teva història és increïble. Explica’ns com vas arribar a Espanya.

—Vaig arribar amb pastera des de Guinea Equatorial. Els primers dies van ser molt durs, em vaig dedicar al top manta per sobreviure.

—Què et va impulsar a venir aquí?

—El desig d’una vida millor. Vaig començar venent gelats a la platja i amb esforç, a poc a poc, em vaig anar involucrant a la comunitat.

—Com va ser la teva experiència en vendre gelats a la platja?

—Va ser una etapa clau. Al principi era dur, però em va permetre conèixer la gent i comprendre millor la realitat dels immigrants. Em va ensenyar a ser resilient i aprofitar cada oportunitat.

—Nacho, havent començat al top manta, quina opinió tens sobre aquesta activitat?

—El top manta és una solució desesperada per a molts immigrants que no tenen cap altra opció. No és una cosa que ningú vulgui fer, però de vegades és l’única cosa disponible. Encara que no ho justifico, crec que la solució no és criminalitzar els venedors, sinó oferir alternatives laborals dignes. Si les oportunitats fossin accessibles per a tothom, molts no hi haurien de recórrer.

—Avui ets vicepresident al teu partit. Quines són les teves principals lluites?

—Lluito contra el racisme, defenso la igualtat d’oportunitats i reivindico la instauració de la democràcia popular. Són temes que he viscut de prop i sé com són d’importants.

—Què va ser el que et va impulsar a entrar a la política?

—Vaig veure que les dificultats que afrontava no eren només meves, sinó de molts. La política és una eina per canviar les coses, i vaig decidir involucrar-me per millorar les condicions dels més vulnerables.

—T’has sentit víctima del racisme des que vas entrar a la política?

—Sí, el racisme és una barrera constant, per exemple a Vox i les formacions ultradretanes, però continuo endavant perquè la lluita no és només personal, és per tots els qui viuen discriminació diàriament. La clau és no deixar que et paralitzi.

—Quins plans tens per al futur?

—Continuar treballant per una societat més justa, on les oportunitats siguin iguals per a tothom, sense importar-ne l’origen. També vull centrar-me a educar sobre la importància de la diversitat.

—Quin paper juguen els immigrants a la societat espanyola?

—Els immigrants hi aportem molt. No només en l’àmbit econòmic, sinó també culturalment. Som part d’aquesta societat i tenim dret a ser escoltats i respectats com qualsevol altre ciutadà. S’haurien d’obrir totes les fronteres, fins i tot la d’Andorra.

—Quina creus que és la clau per combatre el racisme?

—L’educació és fonamental. No només a les escoles, sinó també en el dia a dia, al carrer, a la feina. I als partits, on hi ha molt analfabets. Cal promoure el diàleg i trencar els estereotips des de l’empatia.

—Quin missatge donaries als qui estan en una situació similar a la que tu vas viure?

—Que no perdin l’esperança. Amb perseverança i suport, es poden canviar les circumstàncies més difícils. Menys a Salou, on no hi ha manera de fotre fora l’alcalde.