Comença
a grinyolar que fins i tot un musical es vengui amb els beneficis de la intel·ligència artificial.
“Grans
de cristalls de colors a canvi de l’or dels indígenes”, enlluernar-se amb la
intel·ligència artificial i incorporar-la per a donar treball a un enginyer
tecnològic, deixant a centenars de persones qualificades sense feina. Arts i
oficis... en diuen, quina putada la del progrés IA en tots els aspectes de la
vida dels professionals de sempre!
Com
en aquesta carrera desproporcionada i insospitada, ningú vol ser l’últim
ximple, hi haurà milers de ximples presumint d’haver estat els primers a fer-ne
ús, i destruir tot el que significa això: l’art i l’ofici de les persones.
Compte
amb quants milers de famílies i el seu futur esteu jugant a l'hora de fer
espectacles amb la IA! La indústria de Pixar, Disney i companyia ha traspassat
les pantalles i les ments infantils o nostàlgiques de la infància, per fer-nos
creure que hi ha un entreteniment més fabulós, i ara amenaça el teatre que en
principi no porta el cognom de cinema, per molt mal ús que es faci de l’efecte
de vídeo.
Deixin
alguna cosa per als artistes i artesans perquè si s’apaga la central i se’n va
la llum, amb una simple cambra negra (cortines i fons) i quatre candeleres es
fa teatre i del bo. Pot ser perquè és cosa del talent de les persones.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
